(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Caseria, a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall de la Pobla Vella.
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Caseria, a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall de la Pobla Vella.
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Barri, al sud del nucli antic.
(Claramunt, Anoia, s X – Barcelona, 1029)
(o Deusdedit) Bisbe de Barcelona (1010-29). Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Sunifred Llobet. Ell mateix fou també ardiaca.
La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral -dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal-, d’esglésies -com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard- i de defenses -com la torre de la Granada-, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell.
Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres.
Durant el seu govern el comte Ramon Borrell I s’ingerí amb la seva autoritat civil en afers del bisbat.
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Castell i església (Santa Margarida), a la dreta de l’Anoia, a l’aiguabarreig amb la riera de Carme, assentats en el turó (452 m alt) que, juntament amb el cingle de Mollons, a l’esquerra de l’Anoia, forma l’estret de la Pobla, entrada del congost de Capellades i límit de la conca d’Òdena.
Són esmentats ja el segle X com a pertanyents al monestir de Sant Cugat del Vallès; a mitjan segle XIII passà als vescomtes de Cardona.
Al peu del turó es formà la Pobla de Claramunt i, aigua amunt de la riera de Carme, la Torre de Claramunt.