(Planes de la Baronia, Comtat / la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Sector de la serra de l’Albureca, entre els dos municipis.
Xarpolar, serra del
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Planes de la Baronia
Gadea, Domènec
(Planes de la Baronia, Comtat, segle XVIII – València, 1829)
Escriptor i eclesiàstic. Fou rector a Alcoletge (Segrià) i a València.
És autor de diversos escrits de caràcter religiós.
Catamarruc
(Planes de la Baronia, Comtat)
Poble (580 m alt), al vessant septentrional de la serra d’Almudaina.
De la seva església parroquial (Sant Josep, antigament de Sant Cosme i Damià) depenien Margarida i els despoblats de Benicapsell (atribuït al segle XVI en canvi de Benialfaquí i d’Almudaina) i Llombo.
Pertanyia a la baronia de Planes.
Benicapsell
(Planes de la Baronia, Comtat)
Despoblat, situat a l’est de la vila. Antic lloc de moriscs, era habitat per 23 famílies el 1602, es despoblà amb llur expulsió (1609).
Fou agregat el 1535 a la parròquia de Planes, a la baronia de la qual pertanyia.
Benialfaquí, baronia de
(Planes de la Baronia, Comtat)
Jurisdicció senyorial del terme. Comprenia el lloc de Benialfaquí, la qual, per enllaços matrimonials recaigué en els Montserrat, marquesos de Cruïlles.
Benialfaquí
(Planes de la Baronia, Comtat)
(o Benifaquí) Llogaret (410 m alt), al vessant septentrional de la serra d’Almudaina.
Antic lloc de moriscs (el 1609 era habitat per trenta famílies), fou agregat a la parròquia d’Almudaina a mitjan segle XVI.
Formà part de la baronia de Planes.
Andrés i Morell, Joan
(Planes de la Baronia, Comtat, 15 febrer 1740 – Roma, Itàlia, 12 gener 1817)
Eclesiàstic i erudit. Jesuïta (1754), hagué de fugir a Itàlia quan Carles III de Borbó decretà que el seu orde fos expulsat d’Espanya.
Dedicat a l’estudi de la filosofia, a la crítica literària i a la història de la música, escriví la major part de les seves obres a l’exili, on reformà la Universitat de Pavia. S’interessà més per l’obra de Galileu que no pas per la de Copèrnic. A Màntua va escriure Saggio della filosofia di Galileo (1776).
Anys més tard s’imprimien a Madrid les Cartas familiares, on s’expliquen els viatges realitzats per Itàlia tot cercant material per a l’obra més important: Dell’origine, progressi e stato d’agni letteratura, obra en set volums (1789-99).
Fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències de Màntua.
Andrés i Morell, Carles
(Planes de la Baronia, Comtat, 1753 – 5 gener 1820)
Jurista. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València. Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid. Mantingué amistat amb diversos erudits i literats.
El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan Andrés, que publicà amb el títol d’Origen, progresos y estado (1784). Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià. Fou membre de l’Acadèmia de Florència.
Elegit diputat a les corts de Cadis (1811) es distingí per la seva ideologia absolutista. El 1813 es retirà de nou a la seva vila natal. Traduí, a més de la ja esmentada, diverses obres del seu germà.
Dades dels Països Catalans 