Arxiu d'etiquetes: Plana Baixa

Tales (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 14,53 km2, 242 m alt, 836 hab (2015)

Situat en terreny accidentat, a la vall del riu de Sonella, entre les serres de Cantallops i d’Espadà, al sud-oest de Castelló de la Plana.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu, que aprofita aigües de fonts; els conreus més difosos són els de garrofers i d’oliveres, en els sectors de secà, i les hortalisses i els tarongers en les àrees irrigades. Bestiar porcí. Bona part de la població treballa a les indústries d’Onda. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La part més antiga del poble és a la falda d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Tales; l’església parroquial de Sant Joan (segle XIX) és a la part més moderna.

Enllaç web: Ajuntament

Suera (Plana Baixa)

7 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 22,22 km2, 316 m alt, 564 hab (2015)

(o Sueres) Situat al sud-oest d’Onda, dins la subcomarca de la serra d’Espadà, al vessant septentrional d’aquesta, a les vores del riu Sonella.

És conrea gran part del terme municipal; els conreus més estesos són els de secà; sobresurten els de garrofers, oliveres i cereals; el regadiu ocupa una petita part de la superfície total, aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses i arbres fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Àrea comercial de Castelló de la Plana. Bona part de la població activa treballa a la indústria d’Onda.

El poble, dit també Suera Baixa, és a la dreta del barranc de Castres. Església parroquial de la Nativitat (segle XVIII).

El terme comprèn també la caseria de Pedralba i els despoblats de Suera Alta, Sabdén i Castres.

Enllaç web: Ajuntament

Borriana, pacte de -1094-

1 Resposta

(Borriana, Plana Baixa, juny 1094)

Pacte d’ajuda mútua establert entre el Cid i Pere I d’Aragó i Navarra, poc temps després de la caiguda de València a mans del primer, com a defensa contra els almoràvits, que posteriorment foren vençuts a la batalla de Bairén (1097).

Bonastre -Plana Baixa-

1 Resposta

(Vila-real, Plana Baixa)

Antiga alqueria, a la dreta del riu de Sonella; és una de les que formaren la parròquia de les Alqueries de la Plana.

Ribesalbes (Plana Baixa)

7 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 8,44 km2, 172 m alt, 1.233 hab (2015)

Situat a l’esquerra del Millars, a l’inici del pantà de Sitjar, que ocupa bona part del terme, a la rodalia d’Onda, a l’extrem nord de la comarca.

Predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; en els primers es conreen garrofers i ametllers; de regadiu, arbres fruiters. Sobresurt la indústria terrissera i de rajoles, afavorida per l’abundància de la “terra de pipa”, matèria primera excel·lent per a la ceràmica fina. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La població del 1900 (1.012 h) no fou superada fins al 1950 (1.328 h), i s’ha mantingut estable fins a l’actualitat.

El poble està situat a l’esquerra del Millars; l’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. Té també els barris de Sant Llorenç i de la Llometa. Fou lloc de moriscs i depengué del terme general del castell d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament

Berita

Deixa un comentari

(Onda, Plana Baixa)

Despoblat, al nord de la riba dreta del Millars, vora unes mines de ferro abandonades.

Onda (Plana Baixa)

51 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 108,42 km2, 192 m alt, 25.228 hab (2014)

Situat entre els rius Sonella i Millars, als últims contraforts del Sistema Ibèric, a la zona costanera de la Plana. És un dels municipis més extensos de tota la regió.

L’activitat econòmica se centra principalment en la indústria i els serveis. L’agricultura té en els garrofers el conreu més important, seguit dels ametllers i l’olivera. El regadiu comprèn dues àrees diferenciades: l’Horta Vella, que consta de l’horta de la Vila i l’horta de Miralcamp, amb aigües procedents de la font i dels pous del Canyar, i l’Horta Nova, creada a partir de la segona meitat del segle XIX, amb aigua de pous. El conreu fonamental és el de tarongers, conegut des de l’època àrab i incremental al final del segle XIX en produir-se la crisi de la morera; la varietat més important és la nàvel. Altres activitats econòmiques són l’explotació del bosc, la ramaderia (sobretot ovina) i l’avicultura. Indústries químiques i de materials per a la construcció (ceràmica). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El creixement de la població fou especialment notable a partir de l’any 1950.

La vila, situada a l’esquerra del riu de Sonella, és al peu del castell d’Onda, centre de la comanda d’Onda (1280-1317) de l’orde de l’Hospital, que passà a l’orde de Montesa; té diversos edificis dignes de consideració, entre els quals destaca l’església de la Sang, del segle XIII, que guarda un retaule gòtic del segle XIV, i el Museu de Ciències Naturals del Carme.

Dins el terme hi ha, a més, el poble d’Artesa d’Onda, les caseries de Miralcamp, el Tis i el pla de la Marquesa, els barris del Tossalet i Montblanc, els despoblats de Sonella, Espartera, Benita i la Graïllera, el santuari del Salvador i l’important convent del Carme d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament

Benixabdó

1 Resposta

(Alfondeguilla, Plana Baixa)

(o Benissabdó) Despoblat. Lloc de moriscs, el 1563 tenia 14 famílies.

Benitandús

1 Resposta

(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)

Poble, situat a la dreta del riu de Veo, al peu dels contraforts de la serra d’Espadà. Hi ha unes imponents formacions rocoses anomenades els Òrguens de Benitandús.

Formà part de la baronia de Cirat.

Benissabat

Deixa un comentari

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Despoblat. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 118 famílies.