Sector de la serra d’Espadà, que separa les valls d’Aín i de Veo.
Culmina a 1.011 m alt.
Sector de la serra d’Espadà, que separa les valls d’Aín i de Veo.
Culmina a 1.011 m alt.
(Alt Palància / Alt Millars / Plana Baixa)
Terminació oriental del Sistema Ibèric, que s’estén per les tres comarques. Està formada per anticlinals triàsics amb falles paral·leles a la costa, que continua per la serra d’Espina i enllaça amb la d’Almenara, la qual arriba al mar.
S’estén en direcció nord-oest – sud-est, paral·lela als cursos del Millars i del Palància, separa les conques d’ambdós rius i assoleix una altitud màxima de 1.106 m al pic de la Ràpita.
La seva constitució (gresos, margues i calcàries) i la humitat del clima expliquen una vegetació molt densa, constituïda per alzines sureres, pins, brolles i matolls.
L’any 1998 el govern valencià declarà el Parc Natural de la Serra d’Espadà.
L’any 1526 hi tingué lloc la rebel·lió de la serra d’Espadà.
Enllaç web: Parc Natural Serra d’Espadà
(o el Belcaide, o riu de Sant Josep) Riu, neix al vessant meridional de la serra d’Espadà, prop de Alfondeguilla, i desemboca a la mar al sud de Moncofa.
Prop de la Vall d’Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix dels termes municipals d’Assuévar i Soneixa (Alt Palància) i d’Algar, Alfara de la Baronia i Sagunt (Camp de Morvedre).
Des de l’edat mitjana era anomenat riu d’Uixó, i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d’Uixó o dellà Uixó.
Vall de la serra d’Espadà. El tossal d’Espadà, la penya de la Bellota, el coll d’Eslida i el puntal de l’Ombria formen el límit meridional; la serra d’Alcúdia, el límit septentrional.
És drenada per la rambla d’Artana, que neix al peu de la penya de la Bellota, i, després de passar per Aín, Eslida i Artana, desemboca al riu de Sonella, per la dreta, entre Onda i Betxí, dins el primer d’aquests dos municipis.