Caseria, al nord-oest del terme, prop del mas de la Pelejana.
Pelejaneta, la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Plana Alta
Pelejana, mas de la
Masia, al nord-oest del poble, a la plana al·luvial de la dreta de la rambla de la Viuda.
Parral, el
(la Serra d’En Galceran, Plana Alta)
Caseria, al nord-oest de la vila.
Palmes, serra del desert de les
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Serralada, al nord-oest del municipi, arran de la costa. El nom deriva del convent de frares carmelitans, anomenat desert de les Palmes. Esta constituïda per un conjunt de serres de direcció sud-ost – nord-est, que enllaçen en el sector septentrional amb la serra d’Irta.
Malgrat l’escassa altitud (728 m d’alt màxima), els vessants són escarpats, i en caure directament sobre el mar formen una costa alta amb nombroses cales. La vegetació natural es caracteritza pel predomini dels pins, amb rodals d’alzines.
El 16 d’octubre de 1989 fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana.
Enllaç web: Parc Natural del desert de les Palmes
Palmes, monestir del desert de les
Convent i ermitori carmelitans, situats als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes. Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu (popularment fra Bartolo), que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel.
Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent (bastit en 1697-1733) el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica. Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits ermitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement (1698).
El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de nou. Gràcies a l’ajuda prestada pels carmelitans durant l’epidèmia de còlera del 1834, l’ajuntament de Castelló de la Plana obtingué que el convent no fos exclaustrat a la desamortització del 1835.
Des del 1860 funcionà un observatori astronòmic al pic de Bartolo; actualment hi ha un repetidor de televisió. En 1900-02 s’erigí la creu monumental que presideix el desert. El convent subsisteix encara i els frares exploten una destil·leria (Licor Carmelità) al peu de la serra, prop de Benicàssim.
És un indret turístic, molt visitat; cap al 1967 hi fou construït un hostal.
Palmes, les
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Baixador del ferrocarril de València a Barcelona, prop del límit amb el terme de Benicàssim.
Orpesa, batalla d’ -1521-
(Orpesa, Plana Alta, finals juny 1521)
Fet d’armes ocorregut a les envistes de la població, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers, i les del duc de Sogorb.
Aquest esclafà els agermanats, molts del quals s’ofegaren a les sèquies i a la mar. Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard.
Orpesa, baronia d’
(País Valencià, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial concedida a la primera meitat del segle XVI a Joan Cervelló i de Centelles. El 1616 passà als Mercader, comtes de Bunyol.
El terme de la baronia d’Orpesa fou erigit en comtat de Cervelló.
Oropesa *
Nom en castellà de la vila i municipi d’Orpesa.
Museu Popular d’Art Contemporani de Vilafamés
(Vilafamés, Plana Alta, 1972 – )
(MACVAC) Museu. Obert al públic amb la intenció de dinamitzar la vida cultural de Vilafamés introduint l’estètica contemporània en la vida de la població. És instal·lat en el palau del batlle de l’orde de Montesa, un edifici gòtic del segle XV i reformat al segle XVIII.
El museu no compra obres d’art i les seves col·leccions són formades a base de donacions i dipòsits. No existeix una exposició permanent, tot i que amb l’obra del museu hom mostra una introducció històrica a l’art contemporani.
Hi destaquen les obres de Josep Renau, Ricard Boix, Juli González, Joan Miró, Sempere, Canogar i una àmplia mostra d’artistes valencians actuals.
Dades dels Països Catalans 