Riu entre les dues comarques, que neix als vessants orientals del massís de Rocacorba, dins el terme de Canet d’Adri, fa de límit entre aquest terme i el de Camós, penetra al de Palol de Revardit i aflueix al Terri per la dreta dins el de Cornellà del Terri, davant Sords.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri. És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu.
El castell de Ravós, actualment masia, és esmentat ja al segle XII; la seva capella, d’origen romànic (se’n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals) i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat.
El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós (Rogationibus).
El cos que formen masia i església és fortificat.
(Porqueres, Pla de l’Estany)
Poble (432 m alt), situat a la serra de Pujarnol, contrafort nord-oriental de la serra de Rocacorba, a la capçalera de la riera de Matamors. L’església parroquial de Sant Cebrià és romànica.
El lloc és esmentat el 1017. Pertangué fins al segle XV als Mercadal, que hi residiren, i després als Millàs, als Santmartí de Morellàs i als Peguera.
Dins el seu antic terme hi ha el llogaret del Calç i el santuari de Sant Patllari.
Davant l’església hi ha l’antic castell de Pujarnol, senyorial, que conserva una torre (segle XIII) a l’angle nord-est.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
(o Pujalics) Poble, al sector septentrional del terme, a l’interfluvi de les rieres de la Farga i de Garrumbert.
El poble i la seva església parroquial, romànica (dedicada a santa Maria), són ja esmentats el 1017.
Al menys des de l’any 1279 hom distingeix aquest poble del nucli veí de Pujals dels Cavallers.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble, al sud de Pujalt dels Pagesos. L’església parroquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d’espadanya.
Davant seu hi ha l’antiga casa de tipus senyorial (segle XV), dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals, i que pertangué als Foixà fins al segle XX.
Fou lloc reial.
(Crespià, Pla de l’Estany)
Poble, al nord-oest del terme, centrat per l’església de Sant Just de Pedrinyà i Sant Pastor, sufragània de la parròquia de Crespià.
El lloc pertanyia el segle XIV al castell de Dosquers.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, situat al nord del terme, a la dreta del Fluvià, i dividit en els dos nuclis (a 1 km de distància) anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix.
El lloc és esmentat ja el 925. Formà part de la baronia de Vilademuls.
De l’església parroquial de Santa Llogaia depenia la de Galliners.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, a la dreta del Fluvià, al sector septentrional del terme.
El lloc és esmentat el 968 i pertanyia a la baronia de Vilademuls.
L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1155; l’edifici romànic fou substituït el 1771 per l’actual, neoclàssic.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, a la capçalera del Remirol (afluent del Fluvià), al sector septentrional del terme.
L’església parroquial, de la qual depèn l’església de Santa Maria d’Espasens, és dedicada a sant Martí.
El lloc, esmentat el 1017, formava el 1698 una batllia amb Vilavenut, i era del comte de Peralada.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, a la capçalera de la riera de la Farga, al sud de Sant Esteve de Guialbes.
El 1197 fou erigit el priorat canonical de Santa Maria de les Olives, filial, sembla, de Vilabertran, amb el consentiment del bisbe Gaufred de Medinyà. El 1314 hi havia un prior i quatre canonges.
Fou secularitzat el 1592 i agregat a la canònica de la seu de Girona, que hi delegà un capellà al servei de l’església de Santa Maria, sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Guialbes.
La imatge de la Mare de Déu és un notable exemplar d’alabastre del segle XIV; l’església esdevingué centre de romiatges i fou reedificada al segle XVIII.
Dades dels Països Catalans 