Arxiu d'etiquetes: Pla de l’Estany

Falgons

2 Respostes

(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)

Poble (376 m alt), al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort septentrional de les serres de Finestres i Rocacorba.

L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XI), depenia del monestir de Banyoles (el lloc és esmentat ja el 947). El 18 de setembre s’hi celebra l’aplec de Sant Ferriol.

Es conserva (restaurat modernament) el castell de Falgons, de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons, propietat de la família de Cartellà.

Estunes, les

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany)

(o les Tunes) Important formació de travertins a la vora de l’estany de Banyoles, a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari.

Es presenta amb grans esquerdes, coves i passadissos (és l’anomenat Palau de les Fades).

Fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles.

Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes.

Esponellà, baronia d’

7 Respostes

(Catalunya, segle XVIII – )

Títol senyorial, donat sobre el castell d’Esponellà per l’emperador Carles VI d’Àustria el 1717 a Gaspar de Berard i de Cortiada.

Passà als Fluvià, als Carpi i als Fortuny.

Espolla, estany d’ -Pla de l’Estany-

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany)

(o del Clot d’Espolla)  Petita llacuna, que apareix al nord – nord-est de l’estany de Banyoles, només després d’una temporada de pluges fortes.

L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu.

L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià (com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor), on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud; quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic (100 m de gruix).

Espasens

2 Respostes

(Fontcoberta, Pla de l’Estany)

Poble, al sector occidental del terme.

Hi ha una església dedicada a santa Caterina i les restes de l’església romànica de Santa Maria, esmentada el 1048, de la parròquia de Sant Martí d’Ollers, que pertangué a la mitra de Girona.

Encantats, cova dels -Pla de l’Estany-

1 Resposta

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Cova, a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al paleolític superior i a la primera edat del ferro.

Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya (1908), i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà.

Draga, la

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Assentament lacustre neolític, situat a pocs metres de l’estany de Banyoles, en una zona generalment inundada durant l’hivern; però originalment la riba era més allunyada, a uns 50 m. La seva extensió era d’uns 3.000 m2, que eren ocupats per cases i graners.

El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè mil·leni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa.

Ha donat un gran volum d’informació sobre l’economia de l’època, basada en l’agricultura cerealícola (blat dur, ordi vestit i pisana), complementat amb el conreu de lleguminoses (fava i pèsol), i en una ramaderia prou diversificada en la qual dominen els ovicàprids, seguits pels bòvids i els súids.

Corts -Pla de l’Estany-

2 Respostes

(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)

Poble, al sud del pla de Banyoles.

La seva parròquia (Sant Julià) és esmentada ja el 1017, any que fou cedida a la canonja de Girona; l’actual edifici, del començament del segle XII, té un notable portal esculpit; posteriorment li fou sobreposada una volta ogival. En depèn l’església de Sant Andreu de Mata.

Centenys

3 Respostes

(Esponellà, Pla de l’Estany)

Poble (255 m alt), al nord-est del pla de Banyoles.

És esmentat ja el 922; l’església parroquial (Sant Iscle), romànica, és obra dels segles XI-XII.

Són notables una sèrie de masies, algunes dels segles XIII al XVI.

Carreres, bora gran d’en

3 Respostes

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Cova, que forma part d’un grup on hom ha trobat jaciments paleolítics.

És la que ha proporcionat els materials més importants de la indústria magdaleniana del nord de Catalunya, en part microlítica.

Sobresurten, al costat de les peces de sílex, els instruments fets d’os i de banya.