Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Solanes, Tomàs

(Catalunya, segle XVIII – Martorell, Baix Llobregat, 1808)

Pintor i gravador. Es formà a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid per la Junta de Comerç (1781). De retorn a Barcelona (1786), fou professor de l’Escola de Nobles Arts i esdevingué acadèmic de San Fernando de Madrid.

Intervingué en la decoració de diferents edificis barcelonins, entre els quals l’antiga Duana (actual govern civil), el Palau Reial i la Llotja. Va projectar l’obelisc erigit a la Rambla per tal de commemorar la visita de la família reial (1802).

Maria Jesús de Solà i Yuste

Solà i Yuste, Maria Jesús de

(Osca, Aragó, 17 març 1922 – Barcelona, 9 abril 2013)

Pintora. Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1942-48).

Participà en diversos Salons d’Octubre barcelonins. Exposà particularment a Barcelona (1949 i 1952), Madrid (1953) i Nova York (1956). Membre del Cercle Maillol, fou sòcia fundadora del grup Lais.

La seva obra, d’un figurativisme estilitzat, ha estat relacionada amb Modigliani.

Solà i Vidal, Andreu

(Ripollet, Vallès Occidental, 26 juny 1863 – 25 febrer 1902)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Especial de Pintura de Madrid.

Tingué terceres medalles a Barcelona (1888) i Madrid (1895). Conreà el paisatge i la pintura de gènere.

Solà i Llerinós, Francesc

(Sant Pere de Torelló, Osona, 1814 – Vic, Osona, 1870)

Pintor. Es formà amb Sebastià Gallès i Pujal. Excel·lí en el retrat i temes religiosos i també en la decoració de murs d’esglésies i de cases senyorials a Vic i comarca.

Fou professor de l’Escola de Dibuix de Vic (1864) i tot seguit director, fins a la seva mort. És autor de centenars d’obres, la majoria conegudes, a vegades ajudat per Sebastià Puigdollers.

Pintà quaranta-nous retrats per a l’episcopologi de Lleida, alguns dels de Vic, els quatre Doctors de l’Església per a Sant Just de Vic, part de la decoració de la casa Parrella, el cambril de l’església de la Pietat, etc.

Solà i Gené, Lleó

(Manresa, Bages, 1886 – Capellades, Anoia, 1937)

Escultor i pintor. Format a l’Escola de Llotja, amplià estudis a París, on abandonà l’escultura per dedicar-se exclusivament a la pintura; es relacionà amb els cercles avantguardistes.

Participà en nombrosos certàmens col·lectius i obtingué medalla d’or a l’Exposició Internacional del 1911.

Abans de morir residí uns quants anys a l’Argentina.

Solà i Galí, Anna

(Barcelona, 1906 – 1995)

Pintora. Va adoptar el nom de casada, Anita Solà de Imbert. Ha exposat diverses vegades a Barcelona, Madrid i Bilbao.

Destacà com a muralista, sobretot en temes d’inspiració religiosa.

Solà i Andreu, Josep Víctor

(Barcelona, 1878 – 1960)

Pintor. Nebot del doctor Salvador Andreu i Grau. Fou deixeble de Francesc Miralles i de Pere Borrell i del Caso. Integrant del grup d’El Rovell de l’Ou, col·laborà a la revista manuscrita “Il Tiberio”.

El 1896 i el 1898 participà a les exposicions de belles arts barcelonines, però no es dedicà de ple a la pintura fins els anys 1930. Participà, dins el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera (1933-36). A la postguerra féu diverses exposicions individuals al Faianç Català i a les galeries Argos i Franquesa.

Es dedicà al paisatge i a la figura.

Solà, Ramon

(Girona, segle XV)

Pintor. Documentat a partir del 1424, que policromà la imatge de Sant Carlemany i la Mare de Déu amb el Nen de la primera clau de volta de la nau de la seu gironina.

Hom l’ha identificat amb l’anònim Mestre de Girona, autor de l’Anunciació del Museu Diocesà (catedral de Girona), l’estil de la qual, afí al de Jaume Huguet, permet de conjecturar un aprenentatge o una col·laboració de Solà amb el mestre vallenc.

El 1456 contractà el retaule de Sant Cugat i Sant Jaume per a l’església parroquial de Fornells -avui perdut-, la decoració del qual havia d’ésser semblant a la d’un altre retaule dedicat a Santa Caterina, també desaparegut.

Fou el pare de Ramon Solà (II) (Girona, segle XV)  Pintor. Féu el 1482 el retaule de Sant Marc per a la confraria dels sabaters de Girona, i el 1484 pintà les dues capelles prop de la porta dels Apòstols de la seu de Girona.

Societat Artística i Literària de Catalunya

(Barcelona, 1897 – 1935)

Agrupació. Creada pels pintors Modest Urgell -que la presidí-, Lluís Graner i Enric Galwey. Tenia la seva seu a la Sala Parés.

La integraven artistes, escriptors i col·leccionistes pertanyents en general a l’alta burgesia i a la classe militar. Enfront de les tendències artístiques més renovadores del Modernisme, agrupà els noms més destacats de l’art català conservador.

Celebrà exposicions de conjunt anuals des del 1900. S’extingí pràcticament l’any 1926, havent celebrat, com sempre a la Sala Parés, la seva exposició número vint-i-cinc.

Socies i March, Francesc

(Barcelona, 1892 – 1969)

Escultor i pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona. Fou pensionat a París, on treballà juntament amb Landouwsky.

Com a escultor excel·lí en el camp de la imatgeria religiosa.

Com a pintor féu decoracions murals per a alguns edificis de Barcelona. Féu exposicions individuals i participà en nombroses exposicions nacionals.