(Barcelona, 26 maig 1934 – )
Dibuixant i aquarel·lista. Fill de Ramon Soler i Liró. Estudià a l’Escola de Sant Jordi i completà la formació a París.
Després d’una etapa post-impressionista (1966-67), es dedicà al collage.
En dibuix ha assolit, dins els postimpressionisme (sèrie del Circ), una remarcable qualitat.
(Olot, Garrotxa, 6 desembre 1904 – el Brull, Osona, 16 agost 1946)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts olotina, d’on fou professor de dibuix al natural des del 1935. Fins a aquesta època fou bastant influït pel seu mestre, Iu Pascual.
Féu exposicions individuals i participà en nombrosos certàmens nacionals. Destacà com a paisatgista.
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 octubre 1871 – Barcelona, 26 novembre 1951)
Pintor i escenògraf. Format a les escoles de Belles Arts de Sabadell i de Barcelona. Estudià escenografia a Roma, amb Soler i Rovirosa, i després a París, on fou deixeble de Corpesar.
També destacà en la pintura de paissatges rurals i urbans. Fou president de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Sabadell.
Fou el pare de Joan Soler i Puig (Barcelona, 1906 – 1984) Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Hi féu de professor de dibuix, després de passar força temps a Madrid, París i València. Ha obtingut diversos premis i ha realitzat un bon nombre d’exposicions individuals, a partir del 1929. Té obres als Museus d’Art Modern de Barcelona i Madrid.
(Tarragona, 5 maig 1905 – Barcelona, 31 octubre 1971)
Gravador i pintor. Format a l’Acadèmia Baixas, amb M. Urgellès, i a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Amplià estudis a París (1927-29). Entre altres distincions, li fou concedit el premi Nacional de Gravat.
Autor de nombroses decoracions murals per a edificis religiosos catalans, i també per a edificis civils (escala de l’Escola d’Enginyers Industrials a Madrid).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1864 – 1935)
Pintor. S’inicià a vint anys a Terrassa i després cursà estudis a la Llotja de Barcelona (1886-92).
Pintà paisatges minuciosos i naïfs i no es donà a conèixer a un públic ampli fins que fou descobert per Rafael Benet vers el 1925. Fou aleshores quan exposà a Barcelona dividint l’opinió entre els partidaris i els adversaris de la licitud de l’ingenuisme.
El 1934 i el 1935 concorregué, dins el Saló de Montjuïc, a les Exposicions de Primavera de Barcelona.
(Barcelona, 14 gener 1864 – 17 febrer 1935)
Pintor i escriptor. Era fill de Frederic Soler i Hubert (Pitarra). Pintor menor, es dedicà al retrat.
Publicà poemes floralescos i sobretot comèdies, algunes de les quals d’èxit notable: Bon jan qui paga (1889), La feina d’en Jafà (1893), Bogeries de la sort, La nau, La font d’en Bori.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Pintor. Documentat del 1581 al 1623.
És autor de diferents pintures destinades a la seu de Manresa, entre les quals hi ha el retaule de la Confraria de Sant Josep i Sant Joan (1590-99), el de la Confraria de Santa Anna (1592), el de Sant Jaume (1620) i el de la Concepció (1623).
(Barcelona, 1903 – 1977)
Dibuixant i pintor. Autodidacte, s’inicià a “La Sardana” (1921) i col·laborà a diverses publicacions, com “La Mainada”, “L’Estevet”, “L’Esquella de la Torratxa” i “Papitu”. Participà en alguns Salons d’Humoristes de Barcelona.
Com a caricaturista, d’una crítica punyent, signà sovint amb el seu segon cognom.
Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant Soleboys.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1886 – Barcelona, 30 gener 1956)
Esmaltador, dibuixant i pintor. Format amb Torrescassana a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Els primers anys de la seva carrera artística cultivà la pintura i sobresortí en el retrat i el paisatge. A partir del 1925 començà a practicar l’esmalt. Aquesta especialitat, gràcies al seu gust artístic i a les seves originals combinacions tècniques, li reportà els millors èxits.
Conegut internacionalment, són d’un gran mèrit els seus retrats esmaltats (Retrat de Francesc Cambó). Durant molts anys exercí la docència a l’Escola Massana.
(Barcelona, 1828 – Madrid, 1873)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid. El 1858 fou nomenat professor de l’Escola d’Art de València; després anà a Madrid.
Sobresortí de primer en la pintura religiosa, però després preferí el retrat i la figura.
