Arxiu d'etiquetes: pianistes

Selva i Henry, Blanca

6 Respostes

(Alvèrnia, França, 29 gener 1884 – 3 desembre 1942)

Pianista, pedagoga i musicòloga. De família paterna catalana, estudià al conservatori de París i, amb Vicent d’Indy, a la Schola Cantorum, on fou professora de piano.

S’establí a Barcelona, on visqué des del 1922 fins al 1937, i actuà com a pianista, conferenciant i pedagoga. Fou una gran renovadora de la tècnica pianística.

Publicà, entre altres escrits, L’enseignement musical de la technique du piano (1922-25), Les sonates de Beethoven (1927) i Déodat de Séverac (1930).

Sampere, Montserrat

Deixa un comentari

(Barcelona, 1878 – 1950)

Pianista. Estudià amb el mestre Vidiella.

Aconseguí premis importants. Sovintejà les seves actuacions com a concertista.

Fou professora al Conservatori del Liceu de Barcelona.

Sabatés i Navarro, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 octubre 1948 – 11 gener 2022)

Pianista i compositor. Amb el grup OM enregistrà, el 1972, el seu primer disc, al qual seguiren dos més amb el grup Jarka.

El 1976, després d’una estada a Londres, publicà El senyor dels anells i Ocells de més enllà, i el 1977, Tot l’enyor de demà. També publicà alguns discos amb Tete Montoliu, Toti Soler i Santi Arisa.

El 1979 sortí Portraits i formà una orquestra a l’estil big band, i el 1980 enregistrà Solituds (dedicat a Frederic Mompou).

Ha compost música per a pel·lícules antigues, com Nosferatu, de F.W. Murnau, i dotze films de Méliès.

Sabater i Parera, Rosa

1 Resposta

(Barcelona, 29 agost 1929 – Madrid, 27 novembre 1983)

Pianista. Deixeble del seu pare, Josep Sabater i Sust, i de Frank Marshall. L’any 1942 debutà a Barcelona i inicià una brillant carrera internacional.

El seu repertori comprenia Mozart, els músic romàntics, els impressionistes, Albéniz, Granados i Mompou.

Ensenyà als cursos internacionals de Santiago de Compostela i al conservatori de Friburg de Brisgòvia.

Enregistrà diversos discs, entre altres, els de la Suite Ibèrica completa d’Albéniz.

Morí en accident d’aviació.

Roig i Vergés, Amadeu

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 1862 – Barcelona, 1947)

Compositor i pianista.

Com a pianista tingué bons èxits a Alemanya i Anglaterra. Fou crític musical d’algunes publicacions periòdiques.

És autor de música coral, religiosa i de cambra, així com de gran nombre de sardanes, entre les quals destaquen Canigó, Catalònia, L’aplec i Camí del bosc.

Rigolfas i Torras, Josefina

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1944 – 3 març 2014)

Pianista. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on hi obtingué diversos premis, entre ells el de virtuosisme.

A onze anys féu el seu primer concert al Palau de la Música Catalana.

Ha actuat, amb bon èxit, per diverses capitals europees.

Rigalt i Lladós, Mercè

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 setembre 1879 – abril 1963)

Pianista. Estudià a Barcelona, a Madrid i a París, on passà bastant de temps en aquesta darrera ciutat. Ja hi actuà de molt jove, abans dels vint anys, així com a Barcelona, Madrid i Londres.

Tingué un dels seus majors èxits a la Sala Pleyel parisenca el 1902. El 1919 actuà també amb una gran anomenada a Barcelona.

L’any 1939 emigrà a Brasil.

Ricomà i Tutusaus, Pau

Deixa un comentari

(Tarragona, 1874 – 1940)

Pianista.

Fou gerent i més tard propietari de la Casa Ayné, de Tarragona, d’instruments musicals i partitures.

Com a pianista actuà en diverses sales dels Països Catalans. Actuà d’acompanyant de Pau Casals en diversos concerts i formà duo sovint amb el violinista Josep Català.

Ribó i Vall, Alexandre Josep

1 Resposta

(Tarragona, 1878 – Barcelona, 1957)

Pianista. Col·laborà des de molt jove amb Pau Casals i amplià els seus coneixements a París amb Charles de Bériot.

Realitzà una notable carrera de pianista i difongué la música contemporània.

Fou professor de virtuosisme al Conservatori del Liceu.

Fou el pare del decorador Alexandre Ribó i Boadella.

Ribera, Miquel

Deixa un comentari

(Berga, Berguedà, 1816 – Barcelona, 1846)

Pianista i compositor. Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts.

Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans.