(Lleida, 5 febrer 1875 – Barcelona, 29 abril 1943)
Pianista. Deixeble de J.B. Pujol; guanyà el primer premi al Conservatori de París, com a deixeble de Bériot, i hi triomfà com a concertista.
Va ésser un gran intèrpret dels impressionistes francesos i dels seus contemporanis espanyols.
(Barcelona, 29 novembre 1905 – Torreón, Mèxic, 24 maig 1984)
Pianista. Fill d’Emili Vilalta i Vila. Es formà amb el seu pare, i amb Carles Gumersind Vidiella i amb Frank Marshall. Ha actuat com a solista a Europa i Amèrica.
Establert a Torreón Coah (Mèxic), hi ha fundat i promogut institucions culturals i musicals.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1884 – 1959)
Pianista i compositor. Inicià els estudis musicals amb el seu pare. Estudià després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Compongué valsos i sardanes, les sarsueles Festa del barri i Cuchillo de Monte i les obres per a orquestra Fantasia espanyola i Rapsòdia hongaresa.
(Arenys de Mar, Maresme, 12 maig 1856 – Barcelona, 4 octubre 1915)
Pianista. Deixeble de Joan Baptista Pujol a Barcelona i de Marmontel a París, on actuà amb gran èxit.
Les seves interpretacions foren considerades modèliques.
De retorn a Barcelona es dedicà a l’ensenyament.
(Sallent de Llobregat, Bages, 27 gener 1903 – Barcelona, 7 març 1990)
Pianista i compositor. Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.
Ha actuat com a solista i com a col·laborador de grans intèrprets, especialment en el camp vocal.
És autor d’obres corals, cançons, goigs i sardanes.
(Barcelona, 3 novembre 1863 – 1892)
Compositor i pianista. Deixeble de Joan Baptista Pujol i de Carles G. Vidiella, actuà com a pianista i com a director d’orquestra.
Compongué obres teatrals lleugeres que obtingueren gran popularitat.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1853 – 1943)
Científic. Es llicencià en ciències exactes i cursà la carrera de piano.
Esdevingué un concertista de renom i alhora fou professor de teoria a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa.
El 1890 publicà, juntament amb Francesc Xavier Lluch, un Tratado teórico-práctico de tejidos.
(Barcelona, 1940 – 5 març 2017)
Pianista. Deixeble de Jordi Torra i Mercè Roldós, amplià els seus coneixements amb Joan Massià, Paul Shilhawsky i Gerald Moore.
Ha col·laborat amb grans intèrprets, com Victòria dels Àngels, Anton Dermota i Jean-Pierre Rampal. Ha celebrat concerts a diversos països europeus, a l’Àfrica del sud i ha actuat molt sovint a Barcelona.
S’ha especialitzat en acompanyament i es dedicà també a l’ensenyament del piano.
(Barcelona, 1 abril 1946 – )
Pianista. Inicià els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Pere Vallribera. Anà a París per treballar amb Christianne Sénart. Fou deixeble d’Alícia de Larrocha, entre d’altres, al conservatori de Florència.
Dugué a terme una activitat com a concertista a escala internacional, amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola.
Des del 1982 fou directora del departament de piano del Conservatori Superior de Música de Badalona.
(el Vendrell, Baix Penedès, 19 octubre 1877 – 4 març 1951)
Compositor, organista i pianista. Format a l’Escolania de Montserrat i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Fou nomenat professor del Conservatori del Liceu el 1914.
A més de realitzar una notable carrera internacional com a concertista, escriví diverses composicions religioses, així com música de cambra, per a piano i sardanes.
Dades dels Països Catalans 