(València, 1841 – 1902)
Periodista i polític republicà. Participà en la revolució del 1868.
Copropietari d'”El Mercantil Valenciano”, combaté la Restauració.
Fou regidor de València (1879-85) i diputat a corts (1893).
(Alacant, 1821 – 1881)
Periodista i escriptor. Residí a Madrid, on treballà a “El Heraldo” (1841-51) i fundà “El Prisma”. Instal·lat de nou a Alacant, dirigí “El Eco de Alicante”, “El Constitucional” i “La Tortuga”.
Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante (1863), la fantasia al·legòrica El iris de la libertad (1868), els volums de poemes Poesías (1841), El romancero del vate (1867) i Glorias de España (1848), amb pròleg de Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho (1851).
(Palma de Mallorca, 11 abril 1852 – Ciempozuelos, Madrid, 27 octubre 1914)
Escriptor i periodista. Estudià lleis i, a Madrid, s’afilià primer al partit carlista i fou redactor d'”El Siglo Futuro”; poc després se’n separà i dirijí “La Unión”, anomenada posteriorment “La Unión Católica”.
Fou diputat a corts i va escriure nombroses obres de caràcter social i polític.
(València, 20 setembre 1886 – Madrid, 16 octubre 1975)
Il·lustrador i periodista. Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla.
En el camp de la crítica ha conreat temes taurins (amb el pseudònim Zig-zag) i esportius (dirigí la publicació “Armas y Deportes” del 1924 al 1932).
Així mateix, ha estat il·lustrador d'”El Imparcial” i de “Blanco y Negro”, entre altres publicacions.
Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València.
(València, 26 octubre 1820 – 22 abril 1880)
Mestre d’escola i periodista. S’establí a Menorca, on fundà i dirigí el Col·legi Maonès. Durant la revolució del 1868, pertanyé a la comissió municipal d’ensenyament de Maó.
Dirigí el “Diario de Menorca” (1858-66) i el “Diario de Mahón” (1866-69).
És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa (1869), Diccionario menorquín-castellano, que deixà inacabat, Guía de forasteros en Menorca (1864), etc.
(València, 1898 – Oviedo, Astúries, 1934)
Periodista. Utilitzà generalment el pseudònim de Luis de Sirval. Fou redactor dels diaris “La Voz de Valencia” (1916-17), “El Noticiero Universal” i “El Diluvio” de Barcelona, i, des del 1920, de “La Libertad” de Madrid.
Durant la Segona República organitzà una agència de col·laboracions periodístiques per a la premsa d’esquerra. Publicà el recull d’articles Huellas de los constituyentes (1933), amb pròleg de Gabriel Alomar.
Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d’octubre de 1934. En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un recull d’escrits d’homenatge (¡Acusamos! El asesinato de Luis de Sirval, 1935).
(València, 1842 – ? , segle XIX)
Periodista i polític. Propugnador de la Renaixença a València.
Publicà els setmanaris festius, en català i castellà, “El Gall” (1868) i “La Bomba” (1870-73), i el diari “Carracuca” (1877).
Col·laborà en altres publicacions, com “Valencia Ilustrada” (1877) i “El Bou Solt” (1877).
(València, 1879 – 1950)
Periodista i poeta. Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i col·laborà amb articles i poemes, en català i castellà, a la premsa valenciana.
Escriví el sainet Cento i Tomasa (1901) i nombrosos llibrets de falla. Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil.
Fou el pare de Guillem Guastavino i Gallent.
(Barcelona, 1855 – 1885)
Periodista i hebraista. Mort encara jove.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 1939 – )
Economista, periodista i polític. Estudià ciències econòmiques i periodisme. Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils.
Formà part dels GARS (Grups d’Acció i Reflexió Socialista), grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià. Amb la integració del partit valencià en el PSOE, fou elegit president de la diputació provincial de València (1979-83).
Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista.
Dades dels Països Catalans 