Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (geo)

Santa Catalina -Palma de Mallorca-

2 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri de la ciutat, situat vora la mar a ponent de l’antiga zona murada. Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners.

L’antic hospital dels orfes, del principi del segle XIV, amb l’església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l’actual parròquia de la Immaculada; i l’hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada. Aquest edifici, que al segle XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics.

Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que no es consolidà fins que el 1865 el marquès de la Romana aconseguí l’aprovació del primer pla d’urbanisme. Aleshores fou lloc preferent de localització industrial, i s’afegí aquest nou caràcter a una població inicial de pescadors, mariners i menestrals, d’una personalitat molt acusada en el conjunt de la ciutat.

La configuració actual del barri és deguda al pla Calvet (1901), si bé molt modificada per una progressiva conversió en zona residencial.

Sant Jordi -Palma de Mallorca-

5 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Poble, situat al nord-est del terme, en un extrem del fèrtil pla de Sant Jordi, l’antic prat de Sant Jordi, que s’estenia entre els turons de Marratxí i de Sant Jordi fins a la ciutat i la mar i que fou dessecat a partir del 1849.

Havia pertangut a la baronia del Bisbes de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes.

Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església (testimoniada el 1451), dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases; el 1863 començà a tenir culte regular. El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església; s’Aranjassa i sa Casablanca formen part de la seva demarcació.

Sant Jeroni de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Convent de monges jerònimes, situat a la part de llevant de la ciutat, entre l’antiga porta del Camp o de Santa Fe i la fortalesa dels templers.

Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge (1330), transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se’n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet. Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca.

L’església fou edificada entre la fi del segle XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat. El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels primers temps.

Sant Francesc de Mallorca

7 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Convent franciscà. El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II de Mallorca i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca.

L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317. En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda. La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d’amplada, amb absis poligonal i les capelles laterals.

Un incendi a la fi del segle XVI fou causa de la renovació dels dos últims trams de la volta i de la construcció de la portada barroca, planejada per Pere Orrac el 1663 i executada per Francisco Herrera el 1690; és una obra d’un gran treball i mèrit, de barroc insular, amb records platerescs. En una capella de l’absis hi ha la tomba de Ramon Llull, obra de Francesc Sagrera (1487).

El claustre, construït entre el 1287 i el 1390, és una obra gòtica d’esveltes columnes però amb els calats gòtics dels arcs molt malmesos per la rude qualitat de la pedra; es troba entre l’església, l’oratori de la Germandat i dues ales del convent.

El convent de Sant Francesc tingué molta importància en la vida mallorquina dels segles XIII i XIV, profundament amarada de franciscanisme. Fou també un centre cultural, del qual resta encara l’antiga aula de gramàtica. La capella de Nostra Senyora dels Àngels o de la Germandat té al seu costat un petit claustre, que fou el dels novicis i que és una còpia reduïda del conventual.

Després de l’exclaustració del 1832 el convent serví de seu del govern militar, de caserna i de presó, fins que, molt malmès, fou retornat als franciscans (1906); aquests, però, li han donat nova vitalitat. Té adjunts una biblioteca i un petit museu.

Sant Francesc -Palma de Mallorca-

2 Respostes

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri i parròquia, al sud del terme municipal, a més d’un km de la costa, entre Can Pastilla i s’Arenal, prop del seminari francès de la Porciúncula.

Sorgí al començament del segle XX a la possessió de son Sunyer. el 1923 s’hi instal·là un convent de franciscanes. La parròquia fou erigida el 1957.

Sant Carles, castell de -Palma de Mallorca-

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, Mallorca)

(o castell de Portopí)  Fortificació defensiva del port de la ciutat.

Fou projectat el 1600 i construït en 1610-12 a l’anomenada punta de Sant Carles, entre Portopí i Cala Major, a càrrec del col·legi de mercaderia, el municipi i la corona. Fou ampliat en 1662-63; el 1965 l’ajuntament en sol·licità la cessió al municipi.

Sant Agustí -Palma de Mallorca-

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri residencial, al sud-oest del cap del municipi. Formà un continu urbà amb Can Català (Calvià).

Estiueig des del començament del segle XX. Hi ha nombroses residències secundàries i un club nàutic.

Rotlet, es

1 Resposta

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Barri, a la costa, a llevant des Molinar.

Roquetes, ses -Palma de Mallorca-

1 Resposta

(Palma de Mallorca, Mallorca)

(o ses Roques)  Urbanització, vora el nucli des Coll d’En Rabassa.

Riera, torrent de sa

2 Respostes

(Puigpunyent, Mallorca Tramuntana / Palma de Mallorca)

Curs d’aigua intermitent, que neix al vessant oriental del serrat de Galatzó, dins el municipi de Puigpunyent, passa per aquesta vila i per la d’Establiments i es dirigeix vers Palma, on desemboca a la mar.

L’antic llit hi penetrava i, seguint l’actual Rambla, es Mercat Vell i es Born, el dividia en la Vila Alta i la Vila Baixa, però en construir el darrer recinte emmurallat, el seu curs fou desviat vers l’oest, al peu de les muralles.