Illa de l’arxipèlag de Cabrera, al nord de l’illa.
Redona, na
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (geo)
Real de Mallorca, la
Antic monestir cistercenc (Santa Maria de la Real o, també, la Font de Déu), situat al nord de la ciutat, entre els camins d’Esporles i de Valldemossa. Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic (Esporles) i vers el 1266 passà al lloc actual. Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil.
L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe. Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir; des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560.
Al segle XIII, Ramon Llull féu estades al monestir -que posseïa una biblioteca relativament important- i hi escriví alguns llibres. Al segle XVIII, en fou abat un lul·lista notable, Antoni Ramon Pasqual.
El 1835 els cistercencs abandonaren el monestir, convertit en vicaria -parròquia des del 1911- i el 1897 s’hi establiren els Missioners dels Sagrats Cors, els quals hi han creat la valuosa Biblioteca Balear.
Se’n conserven, malgrat els daltabaixos que seguiren la desamortització, l’església (d’estil cistercenc del segle XIII, amb afegits del segle XVII), el claustre (dels segles XV i XVIII), la sala capitular i algunes altres dependències.
Rafal, es -Mallorca-
Barri de la ciutat, al nord-est del nucli antic, al llarg de la carretera d’Inca, abans d’arribar a So N’Ametller.
Molinar, es -Mallorca-
Barri, vora la mar, a llevant del nucli urbà, al voltant des Portitxol. Comprèn les agrupacions de cases de can Pere Antoni, es Portitxol, es Primer Molinar, es Rotlet, es Segon Molinar i ses Figueres Baixes.
El barri sorgí a mitjan segle XIX prop dels molins fariners existents en aquest sector de la vila (gairebé desapareguts del tot). L’iniciaren el nucli de cases de pescadors i d’esbarjo des Portitxol, la urbanització des Primer Molinar i unes quantes guinguetes, entre les quals foren famoses Davall Terra i can Pere Antoni. La construcció de fàbriques de gas i d’electricitat i de la carretera de Llucmajor desfigurà el caràcter del barri.
La primitiva capella del Remei, fundada el 1850, esdevingué vicaria el 1890 i, construïda una nova església el 1928, fou creada el 1934 la parròquia des Molinar. Al final del segle XVIII, quan l’indret encara era despoblat, s’hi establí una ermita de Sant Onofre (o de Sant Nofre).
A llevant des Portitxolet, a la raconada d’en Rigo, hi ha les instal·lacions del Club Marítim de Llevant.
Mallorca, catedral de
Temple principal de la diòcesi de Mallorca. Començada a construir a mitjan segle XIII i continuades les obres fins al començament del segle XVII. Hi treballaren importants arquitectes: Jaume Mates, Guillem ses Oliveres i Pere Morei (segle XIV), Pere Massot, Llorenç Tosquella, Guillem Sagrera, Joan Sagrera i Arnau Piris (segle XV), a més dels Sagrera i els Vilasolar, al segle XVI.
La porta principal de la catedral, del final del segle XVI, és de Miquel Vergés i, entre el 1852 i el 1887, Peyronet treballà en la façana principal. Antoni Gaudí també intervingué, al començament del segle XX, en certes reformes interiors.
El conjunt és una magnífica planta de 121 m de fons per 51 d’ample i 62 d’alçada màxima. Presenta tres naus, la central més alta que les laterals. Un airós sistema de contraforts majors i menors aguanta la gran fàbrica pètria, que presenta arcbotants dinàmics que contraresten l’impuls de les voltes.
Les figures de sant Pere i sant Pau i la imatge de la Verge al mainell (avui al Museu) de la façana del Mirador, la més gòtica, són obra de Guillem Sagrera, l’arquitecte més important que ha donat Mallorca.
Llebeig, cap de -Palma de Mallorca-
Cap de la costa septentrional de l’illa de Cabrera, a l’extrem del promontori (111 m alt) que limita per ponent el port de Cabrera.
Jonquet, es
Sector del barri de Santa Catalina, antic promontori on s’assentà la part més antiga del barri.
Indioteria, s’
Barri i antiga caseria. Nasqué a l’entorn de l’església de Sant Josep del Terme.
El creixement de Palma de Mallorca transformà l’indret en un barri residencial.
Imperial, illa de l’
Illot (70 m alt), situat a l’extrem sud-oriental de l’illa de Cabrera, que tanca pel sud el codolar de l’Imperial.
Hostalets, ets -Palma de Mallorca-
(o Son Canals, o s’Hostalet d’En Canyelles) Barri de la ciutat, al sector de llevant de l’eixample.
Dades dels Països Catalans 