(Catalunya, segle XII)
Denominació efímera del vescomtat de Pallars al segle XII.
Pere I de Pallars (vescomte de Pallars) apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació.
El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur, nom definitiu del llinatge.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Antic monestir (Sant Esteve de Servàs) originat per un pacte, de tradició visigòtica, entre el propietari del lloc, el prevere Salmó, tres preveres i nou monjos vers el 833.
Hom en desconeix la situació; sembla, però, que era no lluny de Gerri de la Sal, ni de Sant Esteve de Perabella. El 846 part de la comunitat, amb el prevere Salmó, actuava a Perabella, on hi havia un altre petit monestir que fou donat a Gerri el 849 pel comte Frèdol.
Sembla que foren les lluites polítiques entre els comtes Galuidó i Frèdol, que provocaren la ruïna d’aquests monestirs, que el 966 eren una simple possessió de Gerri.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
(ant: Sersui) Poble, fins al 1969 del terme de Montcortès de Pallars, a la vall d’Ancs, al nord del terme.
La seva església parroquial de Santa Coloma (que tenia annexa l’església de Balestui) depèn de la d’Ancs.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Antic lloc de la vall d’Àneu, a l’antic municipi de València d’Àneu, sota el castell de València, on tenia lloc, a la pedra comtal, el jurament de les llibertats i franqueses de la vall per part dels nous comtes de Pallars Sobirà (o de Pallars).
(Sort, Pallars Sobirà)
Poble (1.233 m alt), fins el 1970 pertanyia al municipi de Llessui. És situat a la vall d’Àssua, a la dreta del riu Pamano. Al segle XIX formà el municipi de Saurí i Menauri.
De l’església parroquial (Sant Víctor) depèn l’antic terme de Menauri.
En aquest poble hi havia les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Esteve, que formaven la cel·la o monestir de Saurí, que l’any 979 ja era regit per un prevere. Hom en desconeix l’origen i la filiació.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Església, entre Àreu i Alins, a la vall Ferrera.
La imatge de la Mare de Déu de la Torre és venerada a l’església d’Àreu.
És esmentada ja el segle XIII.
(Farrera, Pallars Sobirà)
Santuari i antic hospital, al límit amb els antics termes d’Anserall i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu.
És situat al centre del bosc de Santa Magdalena, que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té una superfície de 8.000 ha.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Despoblat (1.588 m alt), fins el 1969 del terme de Baén, situat damunt el coll de Sant Sebastià, entre les valls del barranc d’Enseu, al nord, i del riu Major, al sud.
La seva església, dedicada a sant Sebastià, depèn de la parròquia de Baén.
El lloc és esmentat l’any 1163.
(Llavorsí, Pallars Sobirà)
Poble (1.254 m alt), al sud del terme, damunt un encinglerat serrat que domina, per la dreta, la Noguera Pallaresa, davant l’aiguabarreig amb el riu Madriu.
La seva església parroquial (Sant Quirze), depèn de la parròquia de Rodés.
Pertanyia al veí monestir de Vellanega i, des del 1093, al de Sant Serni de Tavèrnoles. En extingir-se aquest monestir el 1592, la senyoria de Sant Romà passà al seminari de la Seu d’Urgell, que encara la posseïa el 1831.
(Soriguera, Pallars Sobirà)
Cim (1.792 m alt) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (coll de Soriguera) i del Segre (vall de Castellàs).
Al vessant meridional hi ha el poble de Freixe; al septentrional, els de Soriguera i Puiforniu.
Dades dels Països Catalans 