(Tremp / Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Cim (1.688 m alt) del sector de la serralada que constitueix la divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, al sud del coll de l’Espluga (1.529 m alt), que la separa de la serra de Camporan.
A aquesta serralada, de direcció nord-sud, s’uneix en aquest punt la serra de Sant Salvador vers l’est. És termenal dels dos municipis.
Despoblat recent (1.160 m alt), a l’antic terme d’Espluga de Serra.
Situat al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs, vora el coll de Llastarri (1.481 m), dominant el lloc de Sopeira i el monestir d’Alaó, d’on depenia l’església parroquial de Sant Hilari.
Poble, el terme del qual, estès entre el tossal de Santa Bàrbara i el torrent de Sant Genís, és separat de la resta del municipi pel de Sarroca de Bellera.
El segle XIX formava un municipi.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (658 m alt) i cap del municipi. Situat a l’esquerra de la riera de Solans. L’església parroquial de Santa Maria és gòtica.
La vila pertangué al capítol d’Urgell. Resten algunes torres i un portal de les antigues muralles.
Isona tingué un paper important dins el conjunt de les ciutat romanes catalanes, com a extrem nord-occidental de l’urbanisme romà. Tingué categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que hom coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d’Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre les ciutats estipendiàries.
L’estructura urbana de la ciutat és molt mal coneguda, però una sèrie important d’inscripcions romanes donen notícia de l’organització municipal i el nom de diversos magistrats i personatges destacats.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (996 m alt) i antic municipi: 33,38 km2, agregat el 1969 a l’actual, és a l’esquerra del torrent de Llabro, afluent de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial (Santa Maria) és d’origen romànic; el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910. El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(pop: Esbarsavina) Poble (1.018 m alt), de l’antic terme d’Hortoneda de la Conca.
Situat al vessant meridional de les serres de Boumort i de Pessonada, a la dreta del riu de Carreu.
La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Pessonada. La reforestació ha provocat el seu despoblament quasi total.
Formava part del vescomtat de Vilamur.
(o Sant Andreu de Gurp) Poble (917 m alt), situat a la capçalera del barranc de Seròs; l’església parroquial de Sant Andreu depèn de la de Santa Engràcia, i al nord del nucli antic hi ha el raval de Gurp.
Pertangué a la baronia de Claret. Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
(o Aguiró) Poble (1.351 m alt), situat a la dreta del Flamicell, damunt Oveix.
L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista.
Pertangué al monestir de Lavaix i posteriorment als marquesos de la Manresana.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Llogaret (1.303 m alt), a la vall Fosca. És situat al vessant occidental de la serra de Sant Quiri.
La seva església (Sant Romà) depèn de la de Beranui.
El segle XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Estany (2.170 m alt), a la zona axial dels Pirineus, a la zona lacustre de la capçalera de la vall Fosca.
És d’origen glacial i rep a més les aigües de 26 estanys (és, de tot el grup, el de nivell inferior). L’aigua salva un desnivell de 836 m fins a la central de Cabdella.
El 1985 fou instal·lada una nova central hidroelèctrica amb el nom de Gento-Sallente.
