Església i antic poble, fins al 1970 del municipi d’Espluga de Serra.
Situats prop de Llastarri, a la vall mitjana del barranc de Miralles, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs.
(Llimiana, Pallars Jussà / Vilanova de Meià, Noguera)
Un dels cims (1.593 m alt) del Montsec de Rúbies, a l’oest del pic de Pallars, termenal dels dos municipis.
(Castell de Mur, Pallars Jussà)
Poble de l’antic municipi de Mur, en procés de despoblament, situat al nord-oest del cap del municipi.
La parròquia de Sant Martí era de la jurisdicció del paborde de Mur.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Llogaret (978 m alt), dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló.
És a la capçalera del riu de Barcedana, sota l’hostal Roig, a l’antic camí de Tremp a la conca de Meià.
La seva església, que depèn de la parròquia de Sant Salvador de Toló, fou erigida en tinença parroquial.
Poble de l’antic municipi d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), al vessant meridional del tossal de Cornells, vora l’antic terme de Sapeira, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana.
L’església depèn de la parròquia de la Torre de Tamúrcia.
Era de la jurisdicció del monestir d’Alaó.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(ant: Baiarri) Antic terme, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, entre els barrancs de Llabro i de l’Infern, enfront del monestir de Sant Pere de les Maleses.
Enclavat entre els antics termes d’Hortoneda de la Conca i Baén, al límit amb el Pallars Sobirà.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble (1.488 m alt), situat al vessant meridional del tossal d’Aigua Blanca, dominant la vall del riu de Manyanet (nom que pren el sector de capçalera del riu de Bellera), que neix al cap de Llevata.
De la seva església parroquial depèn el llogaret del Mesull.
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Antic monestir benedictí (Sant Pere de les Maleses), avui enderrocat, erigit a mitjan segle IX amb el nom de Sant Andreu de les Maleses, al centre de la vall de les Maleses.
S’hi conserven dos absis, decorats, segons Puig i Cadafalch, amb petites traces de pintures murals i uns trossos de paret.
Poble (748 m alt), situat a l’esquerra del Flamicell, aigua amunt del congost d’Erinyà, a l’extrem meridional de la vall Fosca.
Havia estat dels comtes de Pallars.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Poble, 2 km a l’est de la vila. Prop seu, enlairades sobre uns espadats, hi ha les ruïnes de l’antic castell de Llordà, del comtat d’Urgell, que defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel coll de Bóixols.
Tenia tres recintes de muralles; a més de restes del nucli residencial (al nord-est), es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní, de tres naus, consagrat el 1040, amb un notable campanar de planta quadrada.
L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars.
