(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Poble, a la dreta del riu de Gavet, poc més avall de l’aiguabarreig amb el riu d’Abella.
El segle XIX formà un municipi amb Gavet dit Gavet i Fontsagrada, i fins al 1970 pertanyia al municipi de Sant Serni.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antic monestir (Sant Vicenç de Fontclara), probablement d’origen visigòtic, prop de la vila.
Hom sap solament que el 971 el comte Borrell II de Barcelona en cedí l’església al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, la qual cosa indica que aleshores ja no tenia comunitat.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Vila (552 m alt) i antic municipi, aturonat, prop de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer.
El castell de Figuerola, esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II el Sense Fe (segle XV).
L’església parroquial (Santa Maria), bastida el 1524, fou refeta el 1692.
Formà municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat.
Veure> Fígols de la Conca (poble i antic municipi).
(o Fígols de Tremp) Poble (731 m alt) i antic municipi (77,88 km2), situat al vessant nord-oriental de la serra de Montllobar.
L’església parroquial, dedicada a sant Víctor, depèn de la d’Eroles.
Fou municipi independent fins al 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Eroles, Claramunt, Castissent i Puigverd de Talarn, els santuaris d’Arbull i Montserbós, els despoblats de Prullans, Vivers i Montllobar, la caseria de la Vileta i l’antic hostal de la Casota.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (850 m alt), situat en un coster, vora Moror, al peu d’una antiga torre.
Al capdamunt del serrat hi ha l’església i santuari del Salvador (que depèn de Moror).
Era de la jurisdicció del baró de Castellnou de Montsec.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
(o Espuig) Poble (1.282 m alt), situat a la vall Fosca, a la dreta del Flamicell, aigua amunt del poble.
L’església parroquial (Sant Julià) és d’origen romànic; en depenen els santuaris de Santa Maria i de la Mare de Déu de Far.
Pertangué fins al segle XIX als comtes d’Erill.
Despoblat, de l’antic municipi de Sapeira, situat a la riba esquerra del barranc d’Esplugafreda, que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana, aigua avall d’Orrit.
L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la d’Orrit.
Poble (1.196 m alt), situat al vessant occidental de la serra de Camporan, a la capçalera de la vall del barranc de Tamúrcia. L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus.
Fins al 1970 constituïa un municipi independent, el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera Ribagorçana, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d’Enrens i de Trepadús.
L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d’Aulàs i de Llastarri, la masia i antic hostal de Barrugats i el santuari de Sant Gervàs.
Poble (1.077 m alt), de l’antic municipi de Sapeira (Alta Ribagorça), situat sobre una elevació dominada pel grau d’Espills (1.188 m alt), al vessant dret de la vall d’Espills, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere.
