Arxiu d'etiquetes: Pallars Jussà

Noguera Pallaresa, la

(Vall d’Aran / Pallars Sobirà / Pallars Jussà / Noguera)

Riu pirinenc (146 km), afluent dretà del Segre.

Neix al pla de Beret, a la Vall d’Aran; pren, al curs alt, la direcció nord-oest – sud-est (fins a Llavorsí) i s’orienta després vers el sud-oest. Drena les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà i el sector central de l’alta Noguera.

Constitueix la més septentrional de les conques hidrogràfiques del vessant sud del Pirineu català, ja que més de 50 km del seu curs són dins la zona axial.

La seva vall alta estigué ocupada durant el quaternari per la glacera més important (assolia 52 km de longitud) de tot el vessant meridional del Pirineu, la qual cosa deixà la seva empremta en el modelat del relleu actual.

Travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques i forma estrets congostos als llocs on hi ha afloraments de roques dures (congostos de Collegats, Terradets i Camarasa), i conques i grans meandres on predominen les roques blanes i argiloses (conca de Tremp i vall d’Àger).

Té règim nival de transició a la vall alta, on presenta un màxim pel juny, un mínim tardoral i un estiatge fort pel gener, i règim pluvionival a la resta del curs, caracteritzat per l’existència d’un màxim pel maig i una revinguda tardoral forta com a conseqüència de les pluges equinoccials. La irregularitat interanual és escassa, i el cabal, fort: 31,64 m3/segon de cabal absolut i 20,65 l/seg/km2 de cabal relatiu a Sossis.

La seva xarxa d’afluents és molt densa: rep per la dreta els rius de la Bonaigua, Baiasca i Flamicell, i, per l’esquerra, l’Unarre, la Noguera de Cardós, l’Enseu, el de Rams i el d’Abella.

Fou un dels primers rius de l’estat espanyol utilitzats per a l’obtenció d’energia elèctrica; les primeres centrals es construïren entre els anys 1914 i 1920, i han arribat a ser-hi instal·lats 237.000 kW.

El seu interès deriva, més que del seu cabal, de la importància dels saltants. Entre els embassaments, destaquen el de Talarn o de Sant Antoni, el de Terradets i el de Camarasa. Les seves aigües són aprofitades també per al regadiu, especialment a la conca de Tremp.

La seva vall constitueix una important via de comunicacions cap a la Vall d’Aran a través del port de la Bonaigua.

Neriolo, estany

(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)

Llac (2.315 m alt) de la capçalera del Flamicell, d’origen glacial, alimentat per l’estany Cubeso, una presa eleva el nivell de l’aigua i estableix un desnivell amb l’estany Tort, al qual vessa.

La collada de Neriolo, al sud-oest, al peu del pic de Neriolo (2.857 m), obrí camí cap a Barruera (Alta Ribagorça).

Naens

(Senterada, Pallars Jussà)

Poble, situat als contraforts nord-orientals de la serra de Sant Gervàs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla.

De la parròquia de Sant Esteve depèn l’església de Cadolla. Pertangué als comtes d’Erill.

Formava municipi independent a mitjan segle XIX.

Museu de la Conca Dellà-Parc Cretaci

(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, 8 abril 1995 – )

Institució museística.

Constitueix el punt de partida d’un projecte de dinamització cultural i turística d’una àrea rural deprimida, basat en la museïtzació de les restes de dinosaures del Cretaci superior, la recuperació de la ciutat romana d’Aeso i la potenciació de la resta de recursos culturals i naturals de la Conca Dellà.

Enllaç: Museu Conca Dellà

Mur, col·legiata de

(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussa)

Canònica regular agustiniana (Santa Maria de Mur). El 1592 es convertí en col·legiata secular. Erigida pels comtes de Pallars, prop del seu castell, està situada a la banda de ponent de la conca de Tremp o Pallars Jussà.

Fou immune a la jurisdicció del bisbe d’Urgell fins al 1851, perquè el comte Pere Ramon va oferir-la al papa Urbà II el 1099.

L’església, de tipus llombard, tenia tres naus i tres absis, decorats a mitjan segle XII pel mestre de Mur.

El temple i una part del claustre es troben en un relatiu bon estat de conservació, però les altres dependències són pràcticament enrunades.

Mur, baronia de

(Pallars Jussà, segle XV – )

Jurisdicció senyorial creada el segle XV i centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l’Alzina, Beniure, les Esplugues, l’Espona i Cellers.

Pertangué als Mur fins a la fi del segle XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent.

Des del segle XVI, una part de la baronia passà successivament als Cascante, als Portugal i als Silva; l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors.

Mur -llinatge-

(Pallars Jussà, segle XIII – segle XV)

Llinatge noble. Originari del castell homònim, que senyorejava (del qual prengué el nom), i que hom fa descendir, sense proves, de la casa comtal de Pallars.

Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur.

Mur (Pallars Jussà)

Mur -Pallars Jussà-

(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)

Antic municipi (18,21 km2, 881 m alt), annexat el 1972 a l’actual. El nou municipi rebé oficialment el nom de Castell de Mur.

Era centrat per l’església parroquial de Santa Maria, església de l’antiga i important pabordia i col·legiata de Mur, prop de l’antic castell de Mur, esmentat ja el 1044, de planta triangular, que conserva uns quants murs i la robusta torre de l’homenatge. Fou centre de la baronia de Mur.

El municipi comprenia, a més, els pobles i llocs, alguns ja despoblats, del Meüll, Santa Llúcia de Mur, Collmorter, Vilamolat de Mur, Alberola, Vilaplana, el Mas de l’Hereu, Puigmaçana i les Esplugues.

Muntanyeta, ball de la

(Pallars)

FOLK Modalitat del ball pla que hom ballava al Pallars, al so de corrandes.

Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya, i eren cantades pels dos grups de dansaires que l’interpretaven: el masculí i el femení.

Morto, estany

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Estany glacial, a la capçalera del Flamicell, aigua amunt de l’estany de Castieso.

És dominat, al nord, pel pic Morto (2 901 m), entre els de Sobremonastero i de Subenuix, a la línia de crestes que separa la vall Fosca de la d’Espot.