(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (878 m alt), fins al 1969 del terme d’Hortoneda de la Conca, situat sobre Aramunt i la vall del riu de Carreu, al vessant meridional de la serra de Pessonada (continuació vers l’oest de la serra del Boumort, que culmina a 1.532 m alt), que forma damunt el poble els cingles de Pessonada.
De l’església parroquial (Santa Maria) depèn la de Sant Martí, de Vilanoveta, llogaret amb el qual formà el segle XIX el municipi de Pessonada i el Mas de Vilanoveta.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.131 m alt), fins al 1970 del de Mont-ros, a la vall Fosta, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri.
L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) depèn de la de Mont-ros.
(Catalunya, segle XIII – 1716)
Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Lleida. Comprenia, aproximadament, el territori de les actuals comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, inclosa la zona de l’Alta Ribagorça a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
El segle XIII figurava com a sots-vegueria de Pallars, independent, i comprenia també el vessant de la dreta de la vall de la Noguera Ribagorçana i tota la Baixa Ribagorça fins al riu Guart.
El 1716, amb la Nova Planta, esdevingué corregiment de Talarn.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (438 m alt) (ant: Vilanova de Pallars), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 3 km de la ciutat, vora la carretera de Balaguer i Esterri d’Àneu.
Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu.
L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100.
El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan segle XII al solar de l’antic palau (la carta de franqueses és del 1168), fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterris.
Fou municipi independent fins el 1972. L’antic terme comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós i l’església de Santa Maria del Puig.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
(o Obeix) Poble (1.232 m alt), situat en un coster, en una vall afluent a la vall Fosca per la dreta.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria. Prop del poble hi ha l’ermita romànica de Sant Cristau.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (o el Pont d’Orrit), aturonat, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, enfront d’Areny de Noguera.
El pagus d’Orrit, manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als segles IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera. Passà als comtes de Pallars Jussà i fou incorporat a la corona el 1291.
El seu terme comprenia l’antic municipi de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra. A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó (806-14) del qual fou una cel·la o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la vall d’Orrit.
El castell d’Orrit, citat des del 826, centrà l’antiga demarcació.
Es despoblà considerablement al segle XIX.
(Pallars Jussà, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Orcau.
Pertangué, almenys des del segle XIII, al llinatge dels Orcau. El baró Arnau d’Orcau, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu nét, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills.
Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Poble (753 m alt) i antic municipi. Annexat el 1970 a l’actual. Situat al peu de la serra de Sant Corneli.
Hi ha restes de l’antic castell d’Orcau, centre de la baronia d’Orcau, i de la seva església romànica (santuari de la Pietat).
L’església parroquial (Mare de Déu dels Àngels) fou bastida a mitjan segle XVI.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
(o Orient) Antic terme, a l’est del poble, a la coma d’Olient, que davalla del cim del Boumort i aflueix per la dreta al barranc de l’Infern.
Al límit amb els termes de Gerri de la Sal, Noves de Segre i Cabó, prop del cim del Boumort, s’estén la zona ramadera del prat d’Olient.
(Vall d’Aran / Alta Ribagorça / Pallars Jussà / Noguera / Segrià)
Riu pirinenc (130 km), afluent dretà del Segre.
Neix a uns 2.000 m alt, a l’estany de Molières, al peu del tuc de Molières (3.010 m), aigües avall del túnel de Viella i entre els massissos de la Maladeta i el Besiberri. Corre en direcció nord-sud i drena en bona part les comarques de l’Alta Ribagorça, la Ribagorça i la Llitera, i el sector occidental de la Noguera i el nord-oest del Segrià.
La vall alta és excavada en la meitat oriental del batòlit granític del massís de la Maladeta i forma l’anomenada vall de Barravés; travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques tallant el rocam i donant lloc a estrets congostos, com els de Sapeira, a la serra de Sant Gervàs, i el de Mont-rebei, a la serra de Montsec. Finalment, penetra a les terres baixes sedimentàries del Segrià i s’uneix al Segre, aigües amunt de Lleida, prop de Corbins.
Té règim nival a la capçalera i pluvionival a la resta del recorregut, on les precipitacions anuals són de 550-800 mm (815 mm al Pont de Suert i 564 mm al Pont de Montanyana). El seu cabal és elevat; a la capçalera, a la presa de Senet, es registra una mínima de 5,2 m3/seg, i a l’estació de Pont de Montanyana es registra un cabal absolut de 24,34 m3/seg, i un de relatiu de 22,75 l/seg/km2, i al pantà de Santa Anna, l’absolut de 31,3 m3/seg.
La irregularitat interanual és escassa; les màximes anuals corresponen a la primavera, coincidint amb el període de fusió de les neus, i hi ha també un màxim secundari de tardor com a conseqüència de les pluges equinoccials; les riuades són poc freqüents, però poden donar-se fins i tot al sector de capçalera (inundacions dels anys 1963 i 1964 a Bono i Senet).
La seva conca és de 2.036 km2 i recull les aigües de nombrosos afluents, entre els quals cal esmentar, per la dreta, la Valira de Castanesa, el Salenques i sobretot el de Queixigar, i, per l’esquerra, la Noguera de Tor.
Les seves aigües són objecte d’un fort aprofitament, superior al de les aigües del Segre i de la Noguera Pallaresa; hi ha tres grans embassaments: les Escales, Canelles i Santa Anna (dedicat principalment al regadiu), i la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana, que posseeix un embassament mínim, però que té una potència instal·lada de 44.800 kW; en conjunt hi ha instal·lats més de 500.000 kW de potència.
Una part de les aigües són aprofitades també per al regadiu mitjançant una sèrie de canals derivats (com el canal de Pinyana, l’únic important).
La carretera que segueix el seu curs és una important via de comunicació vers la Vall d’Aran, gràcies al túnel de Viella.
Dades dels Països Catalans 