(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, 8 abril 1995 – )
Institució museística.
Constitueix el punt de partida d’un projecte de dinamització cultural i turística d’una àrea rural deprimida, basat en la museïtzació de les restes de dinosaures del Cretaci superior, la recuperació de la ciutat romana d’Aeso i la potenciació de la resta de recursos culturals i naturals de la Conca Dellà.
Enllaç: Museu Conca Dellà
(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussa)
Canònica regular agustiniana (Santa Maria de Mur). El 1592 es convertí en col·legiata secular. Erigida pels comtes de Pallars, prop del seu castell, està situada a la banda de ponent de la conca de Tremp o Pallars Jussà.
Fou immune a la jurisdicció del bisbe d’Urgell fins al 1851, perquè el comte Pere Ramon va oferir-la al papa Urbà II el 1099.
L’església, de tipus llombard, tenia tres naus i tres absis, decorats a mitjan segle XII pel mestre de Mur.
El temple i una part del claustre es troben en un relatiu bon estat de conservació, però les altres dependències són pràcticament enrunades.
(Pallars Jussà, segle XV – )
Jurisdicció senyorial creada el segle XV i centrada al castell de Mur, que originàriament comprenia els llocs i les parròquies de Mur, Guàrdia de Noguera, Vilamolat de Mur, Collmorter, Santa Llúcia de Mur, el Meüll, Puigcercós, Estorm, Moror, l’Alzina, Beniure, les Esplugues, l’Espona i Cellers.
Pertangué als Mur fins a la fi del segle XV, que passà als Carròs d’Arborea, barons de Terranova, i després als Maça de Liçana, senyors de Moixent.
Des del segle XVI, una part de la baronia passà successivament als Cascante, als Portugal i als Silva; l’altra part de l’indivís passà als Caçador, als Cellerès, als Oliver i als Fors.
(Pallars Jussà, segle XIII – segle XV)
Llinatge noble. Originari del castell homònim, que senyorejava (del qual prengué el nom), i que hom fa descendir, sense proves, de la casa comtal de Pallars.
Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur.
(Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)
Antic municipi (18,21 km2, 881 m alt), annexat el 1972 a l’actual. El nou municipi rebé oficialment el nom de Castell de Mur.
Era centrat per l’església parroquial de Santa Maria, església de l’antiga i important pabordia i col·legiata de Mur, prop de l’antic castell de Mur, esmentat ja el 1044, de planta triangular, que conserva uns quants murs i la robusta torre de l’homenatge. Fou centre de la baronia de Mur.
El municipi comprenia, a més, els pobles i llocs, alguns ja despoblats, del Meüll, Santa Llúcia de Mur, Collmorter, Vilamolat de Mur, Alberola, Vilaplana, el Mas de l’Hereu, Puigmaçana i les Esplugues.
(Pallars)
FOLK Modalitat del ball pla que hom ballava al Pallars, al so de corrandes.
Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya, i eren cantades pels dos grups de dansaires que l’interpretaven: el masculí i el femení.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Estany glacial, a la capçalera del Flamicell, aigua amunt de l’estany de Castieso.
És dominat, al nord, pel pic Morto (2 901 m), entre els de Sobremonastero i de Subenuix, a la línia de crestes que separa la vall Fosca de la d’Espot.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (846 m alt), al sector oriental del municipi, en un coster, al vessant meridional del tossal de Moror (1.057 m alt).
De la seva església parroquial (Sant Miquel) depenen els llocs d’Alzina, Beniure i Estorm.
(Tremp, Pallars Jussà)
Santuari (999 m alt) (la Mare de Déu de Montserbós), de l’antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat vora l’antic camí i la carretera de Tremp al Pont de Montanyana.
Depenia de la parròquia de Castissent.
(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)
Serra del Pirineu axial, que s’estén en direcció nord-sud, a la divisòria de les dues comarques, així com de les conques de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, afluent seu.
Està situada al sud dels pics de Peguera i Montanyó, i al nord del pic Cometa, sobre l’estany de Gento.
Assoleix els 2.881 m d’altitud.
