Poble (986 m alt), a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracalç.
L’església (Sant Salvador) depèn de la parròquia de Senterada. Pertanyia al marquesat de Pallars.
Va estar abandonat a principis del segle XXI, però darrerament s’hi han instal·lat joves artesans.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble de l’antic municipi del Palau de Noguera, forma un enclavament (1,59 km2) entre els termes de Mur i Talarn.
La seva església parroquial de Sant Martí (el campanar de la qual és una antiga torre de defensa) depenia de la pabordia de Mur.
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antic poble (o el Pui de l’Anell), al nord-oest de l’antic terme d’Orcau, vora el límit amb el d’Aramunt, a l’indret on hi ha actualment el pantà de Talarn.
El segle XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (507 m alt) i cap del municipi. El poble és situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant de la Pobla de Segur.
El 1937 hi hagué una riuada que s’emportà la meitat de les cases amb l’església inclosa. Hi ha un Museu dels Raiers.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Vila (803 m alt), situat a la vall Fosca. L’església és dedicada a sant Feliu.
El lloc té el seu origen en l’antic poble de Bellveí.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Envall, Antist, Estavill, Castellestaó, i el despoblat i antic terme de Serraspina.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Poble (1.233 m alt), fins al 1970 del terme de Mont-ros, situat al sud d’aquesta població, de la qual parròquia depèn l’església de Sant Miquel, a la dreta del barranc de Campos, al peu del tossal de Sant Quiri.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Caseria, fins el 1970 del terme de Mont-ros, a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamicell, sota Beranui.
La seva església és el santuari de la Plana, on és venerada la Mare de Déu de la Plana.
Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana, amb una potència instal·lada de 5.000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamicell.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (878 m alt), fins al 1969 del terme d’Hortoneda de la Conca, situat sobre Aramunt i la vall del riu de Carreu, al vessant meridional de la serra de Pessonada (continuació vers l’oest de la serra del Boumort, que culmina a 1.532 m alt), que forma damunt el poble els cingles de Pessonada.
De l’església parroquial (Santa Maria) depèn la de Sant Martí, de Vilanoveta, llogaret amb el qual formà el segle XIX el municipi de Pessonada i el Mas de Vilanoveta.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.131 m alt), fins al 1970 del de Mont-ros, a la vall Fosta, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri.
L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) depèn de la de Mont-ros.
(Catalunya, segle XIII – 1716)
Antiga demarcació administrativa, dependent de la vegueria de Lleida. Comprenia, aproximadament, el territori de les actuals comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà, inclosa la zona de l’Alta Ribagorça a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
El segle XIII figurava com a sots-vegueria de Pallars, independent, i comprenia també el vessant de la dreta de la vall de la Noguera Ribagorçana i tota la Baixa Ribagorça fins al riu Guart.
El 1716, amb la Nova Planta, esdevingué corregiment de Talarn.
