Arxiu d'etiquetes: Osona

Ravell, coll de

(Arbúcies, Selva / Espinelves, Osona)

Depressió, entre el massís del Montseny i el de les Guilleries, al límit entre els dos termes, a l’indret on neix el ramal a Sant Hilari Sacalm de la carretera de Vic a Arbúcies.

Hi ha un hostal.

Ram, Mercat del -Osona-

(Vic, Osona, 888 – )

Important mercat (i actualment fira de mostres) que hom celebra anualment a la ciutat a partir del dissabte abans del diumenge de Rams.

El mercat, que consta ja en el precepte del rei Odó el 888, s’ha celebrat sempre en dissabte, i al llarg del temps en prengueren especial importància alguns. El mercat del Ram es convertí en el més típic i principal.

Vers el 1930 hom li donà el caràcter modern de fira de maquinària agrícola, exposició selecta de bestiar i altres productes; decaigué en 1936-45 i reprengué després amb el caràcter de fira de mostres, sempre amb nous aspectes econòmics i amb manifestacions populars i folklòriques (concurs de pintura ràpida, curses atlètiques, etc).

Des del 1976 l’exposició comença el dissabte abans del del Ram i es clou el diumenge del Ram (abans s’estenia del dissabte del Ram al de Glòria).

Ral, mas -Osona-

(Malla, Osona)

Masia i antiga quadra, a la confluència del Gurri i del riu de Tona.

Esmentat ja el 1068, el 1201 fou venut pels senyors de Taradell al monestir de l’Estany; es redimí el 1363 i continuà com a quadra autònoma fins que el 1840 fou annexada a Malla.

En precedeix la dinastia d’escultors Real o Ral.

Quintanes

(les Masies de Voltregà, Osona)

Caseria i masia, al sector nord-oriental del terme.

És esmentada ja el 1116 i té prop seu una església vinculada, com el mas, a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià.

Ha estat adquirida modernament per una entitat bancària que té cura de la seva explotació i fa servir el casal per a la celebració de cursets i trobades de formació agrícola i professional en general.

Quer, castell de -Osona-

(Prats de Lluçanès, Osona)

Antic castell, al sud de la vila.

Existia ja abans del 1056 i pertanyia als senyors del castell de Lluçà. El 1099, l’arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge (1096), el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l’infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del segle XIV.

L’església de Santa Llúcia (dita de Santa Llúcia de Galobardes), prop de l’actual masia de Galobardes (segles XV-XVIII) o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d’Oló, fill de Pere de Lluçà.

Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal.

Quadres -Osona-

(Gurb de la Plana, Osona)

Masia, dins l’antic terme de Granollers de la Plana, al sector sud-oriental del terme.

Antiga vil·la rural, esmentada ja el 974, estenia la seva demarcació fins a l’església pre-romànica de Sant Fruitós del Grau, dita abans Sant Fruitós de Quadres.

És l’origen del llinatge vigatà ennoblit Quadres.

Puigsec -Osona-

(Sant Julià de Vilatorta, Osona)

Masia, a llevant del poble; el nom és esmentat el 980 i la masia el 1201.

És un gran casal setcentista, restaurat modernament; a la seva capella de Sant Ponç (existent ja el 1686) se celebra anualment el 22 de maig el típic aplec del pa.

Puig-oriol

(Lluçà, Osona)

Antiga vil·la rural i actual masia (ampliada i modificada el segle XVIII) que ha donat nom al poble i parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a ponent del nucli de Lluçà.

Esmentada ja el 905, fou donada pels senyors de Lluçà al monestir de Lluçà, que en féu centre d’una de les seves batllies (n’eren batlles naturals els hereus del mas).

Puig-l’agulla

(Sant Julià de Vilatorta, Osona)

Santuari (la Mare de Déu de Puig-l’agulla), dins l’antic terme de Vilalleons, als vessants del Montagut o Puig l’Agulla (810 m alt).

Segons una tradició del segle XV, la imatge de Santa Maria de Vilalleons fou trobada per uns lleons prop de la font de Puig-l’agulla, on es bastí un petit pedró, convertit en capella el 1661 i reemplaçat per l’actual santuari el 1775.

Al costat hi ha un gran hostal (1704-12). És lloc de molta devoció a la comarca. El 1975 ha estat restaurat i modernitzat.

Puigdassalit

(Torelló, Osona)

Masia, al sud de la vila.

Donà origen a un llinatge esmentat ja el 1212 que es refongué a la fi del segle XVIII amb els Bru de Sala.

És un notable edifici d’aire senyorial.