Masia i antiga vila rural, al nord-est de la vila, esmentada ja el 905.
Fou propietat del monestir de Ripoll, adscrita a la pabordia de Palau.
Masia i antiga vila rural, al nord-est de la vila, esmentada ja el 905.
Fou propietat del monestir de Ripoll, adscrita a la pabordia de Palau.
(Catalunya, segle X – )
(o de Lluçanès) Jurisdicció feudal centrada en el castell de Lluçà, pertanyent originàriament (segle X) als Lluçà (el Lluçanès).
Cim (1.209 m alt) de la serra de Santa Magdalena de Cambrils, al nord del terme.
Masia i antiga quadra, prop de l’església de Sant Fruitós de Quadres.
Veïnat (840 m alt), al nord-est del poble, prop de la riera de Serrallonga.
Baga de la serra de Bellmunt, entre el cim i el torrent de Fontviva.
Abans de l’annexió per aquest darrer municipi del de les Masies de Sant Pere de Torelló, hi constituïa un enclavament de 0,78 km2.
Antiga masia, a l’antic terme de Curull i la Vola, situada al vessant esquerra de la vall de Salgueda (dita també vall d’Espaulella).
Depèn de la parròquia de Vidrà; és esmentada ja el segle XII.
Santuari de la Mare de Déu de l’Erola (880 m alt), al vessant septentrional del Matagalls, construït vers el 1570 i refet l’any 1647.
És residència d’hivern dels ermitans de Sant Segimon del Montseny.
l’Erm (Manlleu, Osona) Barri, unit a la ciutat pel passeig de Sant Joan, format a la part septentrional a partir dels darrers anys del decenni 1950-60. L’església parroquial, en forma d’hemicicle, és dedicada a sant Pau.
l’Erm * (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Sant Joan de l’Erm (antic santuari i hostatgeria).
l’Erm (Ròtova, Safor) Enclavament (0,13 km2), entre els termes de Palma de Gandia i d’Alfauir.
l’Erm * (Sant Martí de Tous, Anoia) Veure> Sant Pere de l’Erm (antiga església).