(Osona, segle X – Catalunya, segle XVI)

Llinatge vescomtal originari del castell de Cabrera, al Cabrerès.

Per successius enllaços matrimonials s’hi vincularen els vescomtats de Girona i Àger, i Jaume I el Conqueridor els reconegué els drets sobre el comtat d’Urgell, que conservaren fins a l’extinció; per concessió reial els atorgaren els comtats d’Osona (segle XV) i de Mòsica, a Sicília (segle XV), i el vescomtat de Bas (segle XIV).

Al segle XII, Ponç d’Almonacid, fill de Ponç II de Cabrera, fou l’estirp de la branca castellana dels Ponce de Cabrera i Ponce de León.

Al segle XVI els dominis dels Cabrera, llevat dels vescomtats de Cabrera i de Bas que passaren als castellans Enríquez de Cabrera, els vengueren als Montcada.

El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera  (Catalunya, segle X – segle XI)  Coetani d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, sembla que fou el pare de Guerau I de Cabrera, senyor del castell de Cabrera, i després, pel seu matrimoni amb Ermessenda, filla d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona.