(Lleida, 1906 – 1938)
Organisme docent. De caràcter laic i republicà, fou fundat per Frederic Godàs i Legido.
El 1920, a la mort del fundador, els seus col·laboradors, entre els quals cal destacar Humbert Torres i Antoni Sabaté i Mur, en continuaren les directrius.
El Liceu Escolar desaparegué quan les primeres bombes franquistes ensorraren l’escola i llevaren la vida a quaranta dels alumnes.
(Catalunya, 1984 – 2002)
(LGAI) Empresa de la Generalitat. Adscrita al Departament d’Indústria i Energia. Entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, gaudeix d’autonomia funcional i de gestió consubstancial a la seva finalitat de prestació de serveis a la indústria.
La seva existència es remunta al 1907, any en què fou creada a iniciativa de la diputació i l’ajuntament de Barcelona. El 1984 fou traspassat a la Generalitat mitjançant un conveni amb la diputació, a la qual era adscrit fins aleshores.
Té com a finalitat bàsica la de col·laborar amb la indústria, mitjançant la realització dels assaigs i les investigacions sobre problemes tècnics específics que li són proposats per les empreses privades, per particulars o per l’administració pública.
L’any 2002 fou privatitzada com una filial d’Applus+.
(Catalunya, 1922 – 1939)
Laboratori de la Universitat Industrial, dependent de la Mancomunitat de Catalunya.
Tenia cinc seccions: Laboratoris de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de l’Institut de Química Aplicada, dels Serveis Tècnics d’Agricultura, de l’Escola d’Adoberia i de l’Escola Tèxtil.
Durant el govern de la Generalitat depengué del departament tècnic d’indústria i comerç.
(Catalunya, 1916 – 1923)
Centre d’investigació lingüística. Creat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Inicià els treballs dirigit per Pere Barnils.
Publicà el primer número de la que havia d’ésser una sèrie titulada “Estudis Fonètics”; hi col·laboraren P. Barnils, E. Suddard, D. Westermann, T. Navarro i Tomàs i E. Jockers.
Tots els seus materials foren destruïts en temps de la Dictadura de Primo de Rivera.
(Barcelona, 1910 – )
(KEF) (Federació Esperantista Catalana) Agrupació d’associacions esperantistes de Catalunya i de les Balears. Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans.
El seu òrgan oficial fou la revista “Kataluna Esperantisto” (1910-36). Celebrà divuit congressos, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals.
Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament silenciar-ne la representació als congressos internacionals.
Durant la Guerra Civil passà a formar part del Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya, que depenia del Comissariat de Propaganda de la Generalitat.
Dissolta pel franquisme (1939), després de la dictadura es fundà a Sabadell, el 1980, la Kataluna Esperanto-Asocio. Reconeguda per la Generalitat el 1982 i plenament legalitzada, es declarà continuadora de la KEF, i reprengué la publicació de “Kataluna Esperantisto” (1983) i la celebració dels congressos i dels jocs florals, entre moltes altres activitats.
Enllaç web: Esperanto Cat
(Catalunya, 28 juny 1995 – )
Òrgan col·legiat permanent.
Té caràcter administratiu, amb funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments d’expropiació que porten a terme l’administració de la Generalitat de Catalunya, organismes que en depenen, els organismes autònoms i els ens locals de Catalunya que tinguin potestat d’expropiació.
Enllaç web: Jurat d’Expropiació de Catalunya
(Reus, Baix Camp, 6 juny 1843 – Sabadell, Vallès Occidental, novembre 1843)
Organisme provisional de govern. Creat sota la denominació de Comissió del Poble, i, a partir del dia 8, amb el nom definitiu.
Amb la finalitat d’enderrocar Espartero i constituir una Junta Central representativa de tots els pobles governats per Isabel II, investí el general Serrano de poders de govern provisional a Barcelona (15 juny).
L’intent d’aquest, de dissoldre la Junta un cop expulsat Espartero, provocà un amotinament popular que l’obligà a bombardejar Barcelona. La junta es dissolgué després de negociar la rendició de la ciutat.
(Barcelona, 10 octubre 1841 – 5 novembre 1841)
Organisme. La integraven els progressistes de l’Ajuntament i la Diputació. Fou presidida per Joan Antoni de Llinars.
Emprengué la supressió de determinats impostos (cóps i lleuda) i el derrocament de la Ciutadella.
Fou dissolta pel general Van Halen per ordre d’Espartero.
(Manresa, Bages, 29 agost 1827 – octubre 1827)
Organisme de govern creada pels malcontents. El seu objectiu era d’actuar de govern provisional a les zones ocupades pels insurrectes. El primer president fou Agustí Saperes.
Facilità la constitució de juntes locals als llocs que se sumaren a la revolta. Publicà “El Catalán Realista”.
A la fi de setembre la presidí el guerriller Josep Bussons (Jep dels Estanys).
Es dissolgué a la primeria d’octubre, coincidint amb l’entrada de l’exèrcit comandat per Ferran VII.
(Catalunya, novembre 1836 – juliol 1837)
Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya.
Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga.
Dades dels Països Catalans 