Curs d’aigua, que neix a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, la capçalera del qual és la conca de Rialb, dominada pel mont del Serrat, la portella de Varilles, el pic de Siguer de Rialb (2.903 m alt), el port de Rialb (2.670 m alt a la línia fronterera), el port de Siguer, el pic i el port de Banyells i el pic de Salt.
Després de rebre, per l’esquerra, el riu de Sorteny, s’uneix al Serrat amb la riera de Tristaina per formar la ribera d’Ordino.
Coma de la parròquia, que forma part de la capçalera de la riera de Tristaina, que davalla del pic de Cataverdís (2.812 m alt) del port de Rat (2.542 m), comunicació amb el país occità de Coserans, i del pic de Cabairú (2.735 m).
S’uneix al pla de Rat amb la coma de Tristaina.
Coma de la vall d’Ordino, a la capçalera del Rialb o riu de Fontblanca, que forma al Serrat, juntament amb el riu de Tristaina, la ribera d’Ordino.
(Ordino, Andorra, 6 maig 1706 – Barcelona, 28 octubre 1748)
Doctor en dret. Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra.
És autor de la important recopilació històrico-jurídica anomenada el Manual Digest (1748), escrita a requeriment i per a l’ús del Consell General de les Valls d’Andorra.
Petit estany de la capçalera de la Vall-de-Riu o riu de l’Estanyó, dominat pel pic de l’Estanyó (2.912 m alt), a la línia de crestes que separa les valls d’Ordino i de Canillo.
Poble (1.335 m alt), vora la ribera d’Ordino, entre Arans i Ansalonga.
L’església de Sant Martí, romànica, a la dreta del riu, té un campanar amb dos pisos de finestres.
El lloc és esmentat ja el 1176.
Cim (2.812 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra (ribera d’Ordino), damunt la coma de Llengonella, de la vall de Vic-de-sòs (Occitània).
Pic central de l’esquenall que separa la Valira d’Encamp de la d’Ordino.
És el punt culminant (2.709 m alt) d’un sinclinori devonià comprès entre el rocam metamòrfic septentrional del pic de l’Estanyó (2.912 m) i anticlinal esquistós (silurià) del bony de les Neres (2.228 m alt).
Petit estany, a la coma de Varilles, a la capçalera de la ribera d’Ordino, dominat pel pic de l’estany Balçat (2.899 m alt), que forma part de la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
Dades dels Països Catalans 