(Preixens, Noguera)
Poble, situat en un coster, a la dreta del Sió. La seva església (Sant Pere) depèn de la parròquia de Pradell de Sió.
El castell de les Ventoses fou donat l’any 1131 pel vescomte d’Àger, Guerau Ponç de Cabrera, als hospitalers, i pertangué a la cambra del gran prior de Catalunya.
(Artesa de Segre, Noguera)
(o Vendrenya) Llogaret i antiga parròquia de l’antic terme d’Anya (fins al 1966), situat al sud-oest de Montmagastre, a la parròquia del qual fou agregada.
L’església esdevingué santuari de la Mare de Déu de la Vedrenya.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, fins al 1966 del terme d’Anya, situat a la dreta de la riera de Vall-llebrera o de Seguers (afluent, per la dreta, del Segre), al peu de la muntanya de Sant Ermengol.
De la seva església parroquial (Sant Ponç) depèn Vall-llebrerola.
El lloc fou donat el 1054 per Arnau Mir a la veïna canònica de Montmagastre.
(Noguera)
Curs d’aigua de la comarca, afluent dretà del Llobregòs.
Neix a la serra del Bancal, dins el terme de Vilanova de l’Aguda, antigament Vilanova de Valldàries, i passa sota la torre i antiga església de Sant Miquel de Valldàries.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, al nord del terme, al vessant oriental de la serra de Sant Mamet, a la dreta de la riera de Clua de Meià.
Aturonades, al sud-oest, hi ha les restes del castell de la Vall d’Ariet (o castell d’Ariet) i de la seva capella de Sant Bartomeu, romànica.
(Catalunya)
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet (o Alt Urgell estricte), i de l’altra, al pla d’Urgell (o Urgell, o Baix Urgell tradicional), i també al Segrià i a la Noguera estrictes.
El nom de Mig Segre (pròpiament, Segre Mitjà) ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, contrada a Ponts.
(Catalunya)
Canal derivat del Segre, que rega terres de la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Segrià i el Pla d’Urgell. Neix a la Noguera, aigües avall de Ponts, i s’estén vers el sud amb curs irregulars, dibuixant un arc convex que aproximadament encercla la Plana d’Urgell: travessant, doncs, la comarca d’Urgell, fins a desguassar al mateix riu, aigües amunt del Set, al Segrià.
Té 145 km de llarg, i 77 més el canal auxiliar d’Urgell, construït el 1932 (el principal s’havia acabat el 1865), paral·lel al Segre i que en deriva aigua després que ha rebut la Noguera Pallaresa.
Tots dos, amb les sèquies corresponents (entre les quals no es pot comptar la de Fontanet, propera al riu i que de l’edat mitjana ençà rega l’horta de Lleida), reguen gran part de les terres de la Depressió Central Catalana.
(Artesa de Segre, Noguera)
Poble (449 m alt), situat als vessants d’un turó que havia estat coronat per l’antic castell de Tudela, esmentat al segle XII.
La jurisdicció fou de diversos senyors; el segle XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. La població fou emmurallada.
Fins al 1971 formava municipi propi, i comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet.
Antic poble i municipi (372 m alt), agregat el 1964 a l’actual. El pantà de Santa Anna ha inundat el poble. Era situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Canelles. L’església parroquial era dedicada a l’Assumpció.
El lloc, d’origen islàmic (hi ha restes de l’antic castell de Tragó), fou conquerit per Guerau Ponç de Cabrera el 1094. Fou de la jurisdicció de l’antic monestir de Vallverd (antic priorat de Tragó) i després del monestir de Poblet.
(Os de Balaguer, Noguera)
Antic priorat benedictí (Sant Climent de Tragó), dins l’antic terme de Tragó de Noguera, avui dia negat pel pantà de Santa Anna.
Des de mitjan segle IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cel·la de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal. Sembla que era una filial d’Alaó.
Al segle XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474.
Dades dels Països Catalans 