Ponç d’Ortafà (Rosselló, 1170 – 1246) Trobador i noble. Senyor del castell i el lloc d’Ortafà, a la riba esquerra del Tec, prop de Tuïr. Feu testament en 1240. En resten dues composicions amoroses molt notables.
Ponç d’Ortafà (Rosselló, segle XV) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1436 fou tramès pel rei prop de l’infant Pere per ordenar que aquest prestés ajut al príncep de Tarent contra Giàcomo Caldora.
(Catalunya Nord, s XVI – 1631)
Rebesnét de Guillem d’Oms i de Ribes. Era senyor de Calmella i de Pià (senyoria que havia heretat dels parents materns).
Es casà amb Jerònima de Jou i Joli, senyora de Vilaclara, que només li donà dues filles, amb les quals s’extingí (1692) aquesta línia dels senyors de Calmella: la petita fou monja canongessa de Sant Salvador de Perpinyà i heretà Calmella i Vilaclara, que llegà al seu convent, i la gran fou:
Maria Anna d’Oms i Jou (Catalunya Nord, segle XVI – 1645) Fou senyora de Pià. No tingué fills del seu marit Àngel de Pas, senyor de Sant Marçal, a qui féu hereu.
(Illes Balears, segle XVII – 1661)
Senyor de Son Oms. Primer membre de la línia que posseí aquesta senyoria amb una cavalleria a Porreres.
Amb el seu casament amb la pubilla Francesca Guerau i Sanglada, adquirí el vincle dels Guerau d’Axartell.
Llur fill fou Jeroni d’Oms i Guerau (Illes Balears, segle XVII – 1679) Militar. Fou capità i governador de les viles de Petra i Sant Joan de Sineu. Acabà amb els bandolers fent penjar llurs principals caps, entre els quals Gargamellot. La seva rebesnéta fou:
Maria Magdalena d’Oms i de Torrella (Illes Balears, segle XIX) Muller d’Henri de Chauveron. Aportà l’herència als descendents seus i del seu marit, que avui són els Truyols, senyors de la cavalleria de Borneta, i per mort de la seva néta (1825) passà als Gual de Torrella.
(Catalunya Nord, s XVII – 1695)
Noble. Fill de Guerau d’Oms i de Santmartí i de Caterina del Viver i Descatllar, i germà de Guerau. Heretà del seu altre germà Baltasar el patrimoni rossellonès confiscat (senyoria de Calçà, Morellàs i Sant Martí de Fonollar), que recuperà.
Lluità amb les forces del lloctinent comte de Santa Coloma, però després ho féu (1663) al costat dels francesos.
Fou rebesavi d’Amadeu d’Oms i Moreau-Montcheuil (Catalunya Nord, segle XIX – 1885) Cavaller de la Legió d’Honor. Fou el darrer representant de la línia dels senyors de Calçà i Morellàs.
(Rosselló, segle XIII – després 1314)
Noble. Fill de Bernat II d’Oms i germà de Berenguer I d’Oms. Lluità amb el seu senyor Jaume II de Mallorca i Felip III de França contra Pere II de Catalunya.
El 1293 rebé els béns del vescomte Jaspert V de Castellnou, fins que el 1298 li foren restituïts.
Fou pare de Bernat d’Oms i de Vila-rasa (Rosselló, segle XIV – 1356) Noble. Amb el seu fill gran, Berenguer III d’Oms i de Mura, anà a l’expedició de Sardenya (1354) i fou tramés com a ambaixador al jutge d’Arborea (1355) per negociar la pau amb els governs.
(Catalunya Nord, segle XVI – 1557)
Fill de Berenguer IV d’Oms de Santapau i de Perapertusa, dit el Vinculador. Heretà els dominis paterns, amb la capitania dels castells reials de Cotlliure i, per part de la seva mare, el castell de Rubí.
Es dedicà a la marina i comandà una galera gran de la seva propietat. Fou (1538) cavaller de l’orde de Sant Jaume. Abans de morir creà un vincle agnatici amb el seu patrimoni.
Fou el pare de Ramon d’Oms i de Calders, Antoni II d’Oms de Santapau i de Salbà i Berenguer VII d’Oms de Santapau i de Calders.
Guillem d’Oms (Catalunya Nord, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Noble. Era un cavaller dels senyors d’Oms rossellonesos. Prengué part en la conquesta de Mallorca, d’on fou el genearca del llinatge a aquesta illa.
Guillem d’Oms (Illes Balears, segle XIII – segle XIV) Fill de l’anterior. El 1315 li fou concedida la cavalleria de Vernissa, a Alcúdia, que havia estat dels templers.
Guillem d’Oms (Rosselló, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III a la guerra contra Castella. Caigué presoner a Magallón (Aragó) el 1363. Passà captiveri a Sevilla. El 1366 declarava al procés contra Bernat III de Cabrera.
(Catalunya Nord, segle XV – 1482)
Senyor del castell de Tatzó d’Avall, que li confiscà Lluís XI el 1476. Fou l’iniciador de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca.
El 1466 es casà amb Gallarda de Bellcastell (morta el 1506), que li aportà les senyories de Vilallonga de la Salanca i de Talteüll amb la seva capitania, i la casa aloera de Bellcastell. El seu besnét fou:
Onofre d’Oms i d’Oms (Catalunya Nord, segle XVI – vers 1596) Senyor de Vilallonga de la Salanca. Es casà en segones noces (1563) amb Maria de Cabrera i Colom, i per aquest fet llurs descendents empraren també aquest cognom. Foren pares de:
Bernat d’Oms i Cabrera (Catalunya Nord, segle XVI – 1630) Era senyor de Vingrau. El 1598 s’uní en matrimoni a Àngela Desbosc de Vilagaià i Desbosc, que vinculà el seu cognom en llur descendència. Morí ofegat al Tec. Foren pares de:
Josep d’Oms-Cabrera i Desbosc (Catalunya Nord, segle XVI – 1641/45) Féu costat al lloctinent comte de Santa Coloma. Fou pare de Manuel d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova.
Bernat d’Oms (País Valencià, segle XIII – vers 1338) Noble. El 1318 comprà a Eiximèn d’Oris el castell de Sella. Fou possiblement besavi de Tomàs d’Oms (País Valencià, segle XIV – 1404/05) Noble. Era senyor de Sella. El rei li concedí (1366) l’alqueria de Fraga dels Abats, prop de Cocentaina. Fou besavi de Jaspert d’Oms i Mercader (País Valencià, segle XVI) (àlies Lluc de Benoste) Noble, senyor de Sella. Pladejà (1510) per la baronia de Relleu. Morí sense fills, deixant la seva herència amb imposició de cognom i armes al seu cosí germà Miquel Joan Mercader.
Bernat d’Oms (Illes Balears, segle XIV) Jurat en cap de Mallorca (1360).
Bernat d’Oms (Rosselló, segle XVII) Noble. Combaté al Rosselló contra els francesos. Serví a la cavalleria. En 1639, al front d’una companyia muntada, participà destacadament al setge de Salses.
Berenguer d’Oms (Catalunya, segle XIII – després 1299) Iniciador de la línia dels senyors de Calmella. Heretà del seu pare, Arnau I d’Oms, la senyoria de Calmella. Fou avi de Guillem d’Oms i Clairà.
Berenguer d’Oms (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Dirigí una expedició de reforç enviada a la Morea en 1316, per sostenir-hi les reivindicacions de l’infant Ferran de Mallorca. Quan hi arribà, l’infant ja havia mort a la batalla de la Manolada i l’empresa es trobava irremissiblement abocada al fracàs.
Berenguer d’Oms (Illes Balears, segle XIV) Jurat en cap de Mallorca (1340). Formava part de la línia dels Oms de Mallorca.
Berenguer d’Oms (Catalunya Nord, segle XV – Castella, segle XV) Noble. Fou el primer membre dels Oms de Castella. Sembla que passà a Castella al servei del rei Joan II el Sens Fe i s’establí a Villafrechos i a Villalón canviant el cognom originari pel d’Olmos. Els Olmos-Girón foren després regidors perpetus de Lleó i marquesos de Torreblanca.
Berenguer d’Oms (Catalunya, segle XVI) Cavaller. El 1551 era capità de les galeres de Sicília.
Dades dels Països Catalans 