Arxiu d'etiquetes: nobles

Perellós i de Montagut, Gener III Rabassa de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – 1513)

Nét de Francesc de Perellós i de Pròixida i de Joana de Rabassa. Comprà (1495) la baronia de Dosaigües als Lladró de Vilanova i vinculà els seus béns amb obligació que tots els hereus es diguessin Gener Rabassa de Perellós.

Fou pare de Gener IV Rabassa de Perellós i Vives de Boïl (País Valencià, segle XVI)  Baró de Dosaigües. Amb una parenta seva amb grau prohibit per al matrimoni -Àngela d’Íxer- tingué un fill, Ramon, que fou legitimat el 1547 i adoptà el nom de:

Gener V Rabassa de Perellós i d’Íxer (País Valencià, segle XVI)  Baró de Dosaigües i senyor de Benetússer. Fou el pare de Ramon de Perellós i de Rocafull, i de:

Gener VI Rabassa de Perellós i de Rocafull  (País Valencià, segle XVII)  Cavaller d’Alcàntara. Fou creat (1699) marquès de Dosaigües. Fou el pare de:

Gener VII Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Uní al seu patrimoni la baronia de Picassent. Fou el pare de Gener VIII Rabassa de Perellós i de Lanuza.

Perellós i de Lanuza, Gener VIII Rabassa de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – 1765)

Fill i successor de Gener VII Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta. Incorporà al patrimoni el comtat d’Albatera i les baronies de Bétera i Daia com a descendent dels Rocafull.

El 1737 adquirí, per concòrdia, les baronies de Llutxent, Castalla i la Font de la Figuera i el 1745 es casà amb Maria Helena de Lanuza-Montbui-Vilarig i de Boixadors, comtessa de Plasencia, vescomtessa de Rueda i Perellós i baronessa de Montbui.

El seu nét fou Gener X Rabassa de Perellós i de Palafox.

Perapertusa -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – després 1354)  Falconer, munter i coper del rei Pere III el Cerimoniós i veguer de Cerdanya.

Hugueta de Perapertusa  (Catalunya, segle XIV)  Baronessa de Corbera del Castell. Filla de Pere de Perapertusa. Heretà la baronia dels seus pares i l’aportà al seu marit Francesc de Sagarriga i llurs descendents.

Pere I de Perapertusa  (Llenguadoc, segle X – segle XI)  Noble. Fill d’Amell i d’Ermengarda, i germà de Seguer I. Fou pare de Ramon I i de Berenguer I de Perapertusa.

Pere de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV)  Fill de Berenguer de Perapertusa i d’Esclarmunda de Santjoan, i germà de Berenguer d’Hortafà. El 1355 es casà amb la pubilla Margarida de Corbera, hereva de la baronia de Corbera del Castell, que heretà llur filla Hugueta de Perapertusa.

Ramon I de Perapertusa  (Llenguadoc, segle XI)  Fill de Pere I de Perapertusa i germà de Berenguer I, junt amb el qual, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac.

Seguer I de Perapertusa  (Llenguadoc, segle X – segle XI)  Senyor del castell de Perapertusa. Fill d’Amell i d’Ermengarda, i germà de Pere I. El 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú.

Seguer de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Noble. Era casat (1412) amb Anna de Parestortes, senyoria que passà, per enllaç d’una néta seva, als Oms.

Perapertusa, Guillem de -varis-

Deixa un comentari

Guillem de Perapertusa  (Catalunya Nord, segle XIII)  Noble. Membre del llinatge homònim. Juntament amb un Seguer de Perapertusa, el 1242 hagueren de refugiar-se a les terres del comte rei, fugint dels croats antialbigesos.

Guillem de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – vers 1426)  Baró de Rebollet, senyor de Rocaverd, Sequera, Prats i Trevillac. Pertanyia a la línia dels barons de Rebollet. Adoptà el partit de Pere III de Catalunya contra el seu sobirà Jaume III de Mallorca. Segurament ell o els seus dos fills, Amell i Bernat Berenguer de Perapertusa, passaren a Sicília.

Guillem de Perapertusa  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Baró de Rebollet i de Favara. Fill de Bernat Berenguer de Perapertusa i d’Ilaria de Ventimiglia. Romangué a Sicília, on llurs descendents -cognomenats indistintament Perapertusa i Castellar- tindrien la baronia de Favara.

Perapertusa, Berenguer de -varis-

2 Respostes

Berenguer I de Perapertusa  (Rosselló ?, segle XI)  Fill de Pere I de Perapertusa i germà de Ramon I, amb el qual, el 1073, signà l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac. Fou avi de Berenguer II de Perapertusa.

Berenguer II de Perapertusa  (França, segle XII)  Nét de l’anterior. El 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan. Fou el pare del següent.

Berenguer III de Perapertusa  (França, segle XII – després 1193)  Fill i hereu de l’anterior. Es casà amb Comdors. A la seva mort es trencà el fil genealògic.

Berenguer de Perapertusa  (França, segle XIII – Rosselló, 1309)  Noble. S’establí al Rosselló, on es casà (abans del 1276) amb Clemència d’Ortafà, òlim de Durban, senyora de la baronia d’Ortafà. Tingueren per fill Berenguer de Perapertusa.

Berenguer de Perapertusa  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Noble. El 1313 era veguer de Cerdanya i de Baridà, i batlle de Puigcerdà. Aquest, o l’homònim, era lloctinent del jove rei Jaume III de Mallorca a Perpinyà, el 1328.

Berenguer de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – 1360)  Noble. Castellà d’Ortafà. Tenia la fortalesa el 1344. La lliurà sense dificultats a Pere III el Cerimoniós quan aquest envaïa el Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.

Berenguer de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV)  Abat de Santa Maria d’Arles (1350-61).

Perapertusa, Amell de -varis-

3 Respostes

Amell de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV)  Noble. El 1344 era mestre dels ports del Rosselló. Es casà amb la pubilla Francesca Albert. Llurs descendents foren, segons sembla, senyors de Castellrosselló.

Amell de Perapertusa  (Rosselló, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)  Fill de Guillem de Perapertusa i germà de Bernat Berenguer. Passà a Sicília on rebé la baronia de Favara, que passaria al seu germà.

Pau, Joan de -varis-

2 Respostes

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XIV – vers 1429)  Noble. Pertanyent a la línia dels senyors de la baronia de Pau. Era baró de Pau i senyor de les Abelles. Fou familiar de la cort de Benet XIII a Avinyó. El 1395 mantingué una guerra privada contra el seu parent Francesc de Pau i Amorós. Fou el suposat pare de:

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XIV – després 1448)  Fou veguer de Rosselló i Cerdanya, uixer d’armes del rei Alfons IV el Magnànim, que li vengué la font Dama de Salses i fou també senyor de Cinclaus. El 1440 li foren confiscats els béns pel fet d’haver fet matar un sacerdot de la cort de la reina, però li foren restituïts l’any següent. Heretà els béns de Francesc de Pau i Amorós. Alguns d’aquests fets podrien també ésser atribuïts a un fill seu homònim:

Joan de Pau  (Catalunya Nord, segle XV – 1464)  Noble. Germà d’Hug de Pau. En iniciar-se la guerra contra Joan II es posà al costat del rei. Fou el pare de Berenguer, Joan i Francesc de Pau i de Perapertusa.

Pau, Hug de

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XV)

Comanador de Bajoles a l’orde de Sant Joan i, per tant, senyor de Bompàs i Sant Nazari, que per les mateixes raons que el seu germà Joan, fou exonerat d’aquest càrrec, però el recuperà el 1441 a instàncies del seu altre germà el bisbe Bernat de Pau.

Sembla que tots tres foren germans de Caterina de Pau.

Pardo de la Casta, Pere Asnar

3 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Baró de la Casta. Es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la baronia d’Alaquàs, a la qual succeí el seu fill:

Joan Asnar Pardo de la Casta i d’Aguilar-Martí de Torres (País Valencià, segle XVI)  Heretà de la seva mare la baronia d’Alaquàs. Fou casat amb Àngela de Vilanova i Carròs, filla dels barons de Bicorb. Foren pares de:

Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Era cavaller d’Alcántara i baró de la Casta i Alaquàs. Li fou concedit el comtat d’Alaquàs, que el 1627 subrogà pel marquesat de la Casta. Es casà amb Caterina de Cabanyelles i Milà d’Aragó, baronessa de Bolbait, filla del governador de València, Jeroni de Cabanyelles. Foren pares de:

  • Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles (País Valencià, segle XVII)  Es casà amb Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, senyora de Ceutí. Foren pares de Baltasar, Lluïsa, Maria Manuela i Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín. Tingué també un fill il·legítim, Josep Pardo de la Casta.
  • Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, Lluís  (País Valencià, segle XVII)  Cavaller d’Alcántara.

Pallars, Jaume de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Noble. Fill de Ramon Lladró i d’Elvira de Pallars. Prengué el cognom de la seva mare. Disputà la possessió de la vall de Xelva a la seva neboda Elvira Lladró i al marit d’aquesta, Ximeno d’Urrea, que arribà a agafar-lo presoner. Una sentència reial donà la raó a Jaume.

Un fill d’aquest, Pere Lladró, heretaria la vall, però encara hagué de combatre per sostenir-la.

Un altre fill seu fou Lluís de Pallars (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1473 figurava entre els valencians que anaren amb l’infant Ferran, futur rei Catòlic, a alliberar Perpinyà del setge que hi posaren els francesos.