Arxiu d'etiquetes: nobles

Montcada i de Cardona, Francesc (I) de

(Mequinensa, Baix Cinca, 9 octubre 1532 – València, 12 novembre 1594)

Segon comte i primer marquès d’Aitona (1581), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas (per compra, el 1574, a Lluís Enríquez de Cabrera), gran senescal d’Aragó i mestre racional de Catalunya pel seu casament amb Lucrècia de Gralla, senyora de Subirats, filla del mestre racional Miquel de Gralla. Fill de Joan (II) de Montcada i Tolsà.

El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials.

Lloctinent general de Catalunya (1580-81), lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent.

Lloctinent de València (1581-94), la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria. Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada (1586).

Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera, que li fou adjudicada.

Fou enterrat en un mausoleu de marbre, renaixentista, a la seu vella de Lleida.

Montcada i d’Aragó, Ramon de

(Catalunya, segle XIII – 1292/94)

Senyor de la baronia d’Albalat de Cinca.

En 1265-66 acompanyà Jaume I a la campanya de Múrcia. A la mort del seu germà Pere (I) de Montcada (1267), rebé la senescalia. El rei el nomenà jutge (1274-75) en les qüestions nobiliàries.

Participà al desafiament de Bordeus (1283) i el 1284 col·laborà amb el rei al setge d’Albarrasí. Arran de la invasió francesa (croada contra Catalunya, 1285) prengué les armes i manà l’avantguarda com a senescal. Renuncià a aquest càrrec el 1289 a favor del seu fill Simó, que li premorí.

Es casà amb la pubilla Sibil·la de Cervera. El 1251 ambdós vengueren al rei els drets de Sibil·la sobre Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí, Gàver i Estaràs, en canvi d’Albalat de Cinca, que reberen en feu, i el 1252 vengueren Albalat a Berenguer d’Erill, en canvi d’Almenar, Capella, Monesma, Calassanç, Perarrua i Fantova.

Montcada i d’Aragó, Pere (I) de

(Catalunya, segle XIII – 1267)

Senyor de la baronia d’Aitona. Fill de Guillem Ramon (I) de Montcada, de qui heretà la senescalia (1228-67).

Prengué part en la conquesta de València i fou recompensat amb la torre dita, per això, de Montcada (després Montcada de l’Horta), que vengué al rei el 1240.

El 1253 cedí a la seva filla Constança de Montcada, en casar-se amb el comte Àlvar d’Urgell, les viles de Seròs i Mequinensa. Anul·lat el matrimoni i casat aquest amb Cecília de Foix (1256), s’originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual fins i tot intervingué el rei Jaume I; el 1258 Pere arribà a envair el comtat i s’apoderà de Ponts. L’afer no acabà fins el 1267.

Es casà amb l’aragonesa Sibil·la de Abarca poc abans del 1244.

Montcada i d’Alagó-Espés-Castre, Guillem Ramon de

Veure> Guillem Ramon de Montcada i de Castro (marquès d’Aitona).

Montcada i d’Abarca, Pere II de

(Catalunya, 1267 – 1300)

Fill de Pere (I) de Montcada i d’Aragó, del qual heretà Aitona, Seròs i Soses i, a la mort del seu cosí Simó, rebé la senescalia reial (tot i això, el 1270 ja apareix com a senescal).

Col·laborà amb el rei Pere II a dominar una rebel·lió a la senyoria d’Albarrasí (1284) i a la croada contra Catalunya, féu costat al seu parent Guillem de Montcada, senyor de Tortosa i Fraga, en la guerra contra els Entença i es posà també al costat dels Urgell-Empúries en la seva lluita contra els Pallars-Cardona-Rocabertí.

El 1296 era veguer de Barcelona-Vallès i de Girona-Besalú.

Fou pare del bisbe Gastó de Montcada i de Pinós, de la reina Elisenda de Montcada i d’Ot I de Montcada i de Pinós dit el Vell.

Fou germà seu:

Guillem Ramon de Montcada i d’Abarca  (Catalunya, segle XIII – 1275)  Senyor de Seròs i Mequinensa. Possiblement fou el fill gran de Pere de Montcada i d’Aragó, del qual heretà les dues senyories.

Montcada, Ramon III de

(Catalunya, segle XIII – 1286/90)

Fill de Guillem I de Montcada.

Senyor de la baronia de Fraga i del terç de Tortosa, castellà de Peníscola i senyor de Gebut.

Es destacà al costat del rei Pere II, de qui era conseller militar, en l’anomenada croada contra Catalunya, on fou greument ferit.

Cobrava la lleuda de Tortosa per meitat amb els templers.

El succeí el seu fill Guillem II de Montcada.

Montcada, Ramon II de

(Catalunya, abans 1188 – Portopí, Mallorca, 12 setembre 1229)

Senyor de Tortosa. Fill gran de Ramon.

Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209. L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I el Conqueridor.

Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat. Ja rei, n’esdevingué conseller.

Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada (després Guillem II de Bearn), fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre’l a una mena de tutela el 1225.

Participà en el setge fracassat de Peníscola (1225) i intervingué en el pacte de treves entre els Cardona i els Montcada, però es posà al costat dels aragonesos en la revolta subsegüent a la mort de Pero Ahonés.

Aconsellà al rei una actitud favorable a la comtessa Aurembiaix i participà en les accions per a la presa de Linyola, Balaguer, Agramunt i Ponts.

Assistí al convit ofert per Pere Martell a Tarragona per preparar l’empresa de Mallorca i a la cort general de Barcelona que decidí l’expedició i oferí d’anar-hi amb vint-i-cinc cavallers, servents i mariners. Morí a la batalla de Portopí.

S’havia casat amb Galbors, potser del llinatge dels vescomtes de Bas.

Montcada, Ramon de -senyor Tortosa-

(Catalunya, abans 1150 – 1190/91)

Senyor de Tortosa (Ramon (I) de Montcada). Fill del gran senescal Guillem Ramon, sembla haver compartit amb ell la senescalia des del 1171.

El 1150 figura amb el seu pare i germans a la fundació de Santa Maria de Valldaura.

Tingué una notable activitat diplomàtica prop del comte de Tolosa, dels reis de Castella i Lleó i de la cort imperial de Constantinoble, on gestionà el fallit matrimoni d’Alfons I amb Eudòxia Comnè.

Vers el 1173 encarregà a Lleó Toscà la traducció al llatí de la litúrgia de sant Joan Crisòstom, conservada.

Es casà amb Ramona, del llinatge dels Tornamira.

Montcada, Ramon I de

(Muntanyola, Osona, segle XI – Catalunya, 1080)

Senyor de Montcada. Fill de Guillem I de Montcada (o de Muntanyola).

Prengué definitivament el cognom de Montcada, per heretar del seu pare la guarda d’aquest castell. També heretà el castell de Vacarisses i el de Muntanyola, aquest en indivís amb els seus germans Bernat i Renard de Sarroca.

Des del 1046 fins a la seva mort estigué al servei del comte de Barcelona.

Fou pare de Berenguer I de Montcada.

Montcada, Pere de -noble, s. XV-

(Catalunya, segle XV – abans 1484)

Fill de Llorenç de Montcada i de Caterina.

El 1456 el seu pare fou desposseït del seu patrimoni a profit del seu alhora oncle i cunyat Mateu de Montcada.

Després de la mort del seu pare (1465) Pere de Portugal el protegí a ell i al seu germà petit Guillem Ramon. Sembla que no es barrejà en fets d’armes en la guerra contra Joan II.

Assistí a les Corts Catalanes celebrades el 1473 i el 1479. Renuncià aparentment a tota reivindicació contra Mateu de Montcada. Visqué al palau de Montcada de Lleida.

Foren fills seus Ot i Pere de Montcada.