(Catalunya, segle XIII – 1331)
(dit el Jove) Fill i hereu d’Ot I de Montcada i de Pinós, i germà de Pere. La seva vida restà ofuscada per la personalitat del seu pare, que li sobrevisqué.
Heretà dels Lloria les senyories de Castellnou, Beselga i Xilxes.
Gràcies als dots diplomàtics del pare es casà amb Teresa, l’hereva de la línia de Tortosa-Fraga, i es pogueren reunir ambdós patrimonis.
Fou enterrat a la seu de Lleida, i fou pare d’Ot (II) i de Guillem (II) de Montcada i de Montcada.
(Catalunya, 1347 – 1397)
Primer baró de Llagostera. Fill gran i hereu de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria.
Participà de jove a l’expedició de Sardenya del 1354 i combaté després a Aragó i València contra els castellans.
Fou coper del rei i capità de Girona i la seva vegueria contra els invasors del Rosselló (1375), conseller i camarlenc de l’infant Joan i més tard ambaixador seu a la cort papal d’Avinyó, on era encara el 1397 sota el regnat de Martí l’Humà.
(Catalunya, segle XV – Barcelona, 1465)
Noble. Fill bastard de Guillem Ramon (III) de Montcada i de Luna.
Tot i ésser l’únic fill baró, el seu pare deixà (v1456) els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut.
En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat. Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare. Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal.
El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i foren lliurats a Mateu de Montcada. Intentà de recobrar Flix (1464) i defensà Lleida i, més tard, el pas del Llobregat, prop de Vilafranca.
Fou home de confiança de Pere de Portugal, que el féu alferes. Lluità a la batalla de Calaf, on possiblement fou ferit.
S’havia casat amb Caterina Noguers, vídua de Pere Moliner, de la qual tingué descendència.
(Barcelona, 21 març 1554 – Saragossa, 24 gener 1626)
Segon marquès d’Aitona (1594), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera, etc. Cavaller de Calatrava. Fill i hereu de Francesc (I) de Montcada i de Cardona.
Virrei de Sardenya (1590-95), on succeí el seu sogre, Miquel de Montcada i Bou, i continuà l’obra de defensa de l’illa (durant el seu virregnat foren construïdes 66 torres de defensa) i de foment de l’agricultura.
Lluità després contra els anglesos (1596-98), fou virrei d’Aragó (1604-10) i passà posteriorment a residir a la cort, al servei de Felip III de Catalunya.
Fou mestre racional de Catalunya des del 1597, càrrec vinculat als marquesos d’Aitona per llur entroncament amb els Gralla.
Es casà amb Caterina de Montcada i Bou, que li aportà les baronies de Callosa i Tàrbena.
Foren germans seus:
Hug de Montcada i de Gralla (Catalunya, segle XVI – Calais, França, 8 agost 1588) Fou lloctinent del seu germà Gastó a Sardenya. Fou un dels pocs catalans que embarcaren a l’anomenada Armada Invencible, tramesa per Felip II de Catalunya contra Anglaterra, que havia de tenir una fi desastrosa i en la qual morí.
Joan de Montcada i de Gralla (Catalunya, segle XVI – Tarragona, 1622) Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona (1610-12), féu de moderador en les disputes entre els consellers barcelonins i la inquisició. Després fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1612-22).
Lluís de Montcada i de Gralla (Catalunya, segle XVI – després 1632) Fou comanador d’Osca, Ulldecona i Vilalba i després gran conservador i castellà d’Amposta de l’orde de l’Hospital de Sant Joan. Destacat partidari dels nyerros, promogué (1615) incidents a Amposta. El 1632 fou elegit diputat eclesiàstic de la generalitat. Fou pare de Joan Lluís de Montcada.
(Sicília, Itàlia, segle XV – 1466)
Cinquè comte d’Adernò. Fill de Joan de Montcada i d’Alagó.
Fou gran senescal, mestre justicier (1453-66) i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials (1458).
Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona.
Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran (1438), per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols (1442) o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès (1444).
El 1439 era governador del Castell Nou de Nàpols i, amb Ramon de Boïl, negocià amb els ambaixadors francesos el lliurament de la fortalesa.
Era a Roma el 1447 i el 1455, a la mort de Calixt III.
Amic de Carles de Viana, intervingué en les relacions d’aquest amb el seu pare Joan II.
Fou germà seu, Antoni Perio Montcada i de Fenollar (Sicília, Itàlia, segle XV – vers 1452) (dit Joan) Heretà del seu pare la baronia de la Ferla. Fou el primer membre de la subbranca dels barons de la Ferla, el qual s’extingí amb la seva néta cinquena:
Isabel de Montcada i Cardonetto (Sicília, Itàlia, segle XVI – després 1589) Es casà amb Antoni de Requesens, primer príncep de Pantelleria i baró de la Ferla. Fou la darrera representant de la subbranca dels barons de la Ferla.
(Catalunya, segle XIII – 1292)
Fill de Ramon de Montcada i d’Aragó. Fou senescal per renúncia (1289) del seu pare.
El 1285 lluità contra la invasió francesa de Catalunya i guerrejà (1290) contra Bernat Guillem d’Entença.
Es casà (vers el 1277) amb una filla de Pedro Martínez de Luna i, després (1290), amb Berenguera d’Anglesola.
A la seva mort, el càrrec de senescal fou conferit a Pere II de Montcada i d’Abarca.
(Barcelona, 1619 – Madrid, 17 març 1670)
Quart marquès d’Aitona. Fill de Francesc de Montcada i de Margarida de Castro i de Cervelló. El 1635 heretà del seu pare el marquesat d’Aitona.
Fou virrei de Galícia i conseller de Felip IV.
Fundà la casa de la congregació de l’Escola de Crist de Barcelona (1660). Finançà després l’establiment d’altres cases de la mateixa congregació. Era membre del consell de regència de Carles II.
És autor d’un Discurso militar sobre los inconvenientes de la milicia de estos tiempos y su reparo, publicat a València i a Milà, d’un Tratado de la oración editat amb pseudònim, i de nombrosos treballs que restaren manuscrits i són a la Biblioteca Nacional de Madrid, com un Vocabulario de la gente de mar.
(Mequinensa, Baix Cinca, 9 octubre 1532 – València, 12 novembre 1594)
Segon comte i primer marquès d’Aitona (1581), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas (per compra, el 1574, a Lluís Enríquez de Cabrera), gran senescal d’Aragó i mestre racional de Catalunya pel seu casament amb Lucrècia de Gralla, senyora de Subirats, filla del mestre racional Miquel de Gralla. Fill de Joan (II) de Montcada i Tolsà.
El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials.
Lloctinent general de Catalunya (1580-81), lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent.
Lloctinent de València (1581-94), la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria. Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada (1586).
Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera, que li fou adjudicada.
Fou enterrat en un mausoleu de marbre, renaixentista, a la seu vella de Lleida.
(Catalunya, segle XIII – 1292/94)
Senyor de la baronia d’Albalat de Cinca.
En 1265-66 acompanyà Jaume I a la campanya de Múrcia. A la mort del seu germà Pere (I) de Montcada (1267), rebé la senescalia. El rei el nomenà jutge (1274-75) en les qüestions nobiliàries.
Participà al desafiament de Bordeus (1283) i el 1284 col·laborà amb el rei al setge d’Albarrasí. Arran de la invasió francesa (croada contra Catalunya, 1285) prengué les armes i manà l’avantguarda com a senescal. Renuncià a aquest càrrec el 1289 a favor del seu fill Simó, que li premorí.
Es casà amb la pubilla Sibil·la de Cervera. El 1251 ambdós vengueren al rei els drets de Sibil·la sobre Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí, Gàver i Estaràs, en canvi d’Albalat de Cinca, que reberen en feu, i el 1252 vengueren Albalat a Berenguer d’Erill, en canvi d’Almenar, Capella, Monesma, Calassanç, Perarrua i Fantova.
(Catalunya, segle XIII – 1267)
Senyor de la baronia d’Aitona. Fill de Guillem Ramon (I) de Montcada, de qui heretà la senescalia (1228-67).
Prengué part en la conquesta de València i fou recompensat amb la torre dita, per això, de Montcada (després Montcada de l’Horta), que vengué al rei el 1240.
El 1253 cedí a la seva filla Constança de Montcada, en casar-se amb el comte Àlvar d’Urgell, les viles de Seròs i Mequinensa. Anul·lat el matrimoni i casat aquest amb Cecília de Foix (1256), s’originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual fins i tot intervingué el rei Jaume I; el 1258 Pere arribà a envair el comtat i s’apoderà de Ponts. L’afer no acabà fins el 1267.
Es casà amb l’aragonesa Sibil·la de Abarca poc abans del 1244.
