(el Palà de Torroella, Navàs, Bages, 23 juliol 1955 – )
Poeta i narrador. Coordinador de la revista literària “Faig”.
La seva poesia és de caire realista: Espellifada solitud (1975), Aquesta música porosa (1977), Bumerang (1980) i En ambre (1982). L’home pedra (1985) és el seu primer llibre de narracions.
Antic monestir (Santa Maria de les Esglésies, o les Esglésies Clavades), situat a l’interfluvi de les rieres de Sant Cugat i del Mujal.
Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l’església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km: foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró II de Cerdanya.
A Santa Maria hi hagué, el segle XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia.
L’església, romànica, es conserva encara.
(Navàs, Bages, 11 març 1926 – Manresa, Bages, 12 agost 2003)
Eclesiàstic. Va estudiar dret canònic a Salamanca i, després d’ésser ordenat sacerdot (1949), fou destinat a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1951) i més tard a la de Tarragona (1970).
El 1977 fou nomenat bisbe de Menorca, on donà una gran importància a Solsona.
Poble (681 m alt) i antic cap del municipi, al qual donà nom fins abans del 1960.
És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral, que s’estén de nord-est a sud-oest des dels plans de Serrateix (Berguedà) fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat.
La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel.
Dades dels Països Catalans 