(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1606 – Montserrat, Bages, 1689)
Músic. Format a l’Escolania de Montserrat, segurament amb Bernat Berecha, ingressà al monestir com a monjo (1630).
Visqué molts anys fora del monestir, i exercí el càrrec d’organista a la Seu d’Urgell.
Hom en conserva algunes composicions, com una missa a cinc veus i obres polifòniques religioses amb text castellà.
(Girona, 1 setembre 1917 – 25 octubre 2012)
Instrumentista, compositor, director i pedagog. Autor de diverses sardanes i harmonitzacions per a cor.
Fou director del conservatori de música de Girona i de l’escola normal de la mateixa ciutat. També fou director de l’agrupació Polifònica de Girona.
(Barcelona, 23 maig 1857 – 6 abril 1934)
Músic. Fou director d’orquestra i empresari del teatre del Liceu.
Exercí el càrrec de mestre concertador al Teatro Real de Madrid. Actuà també a Sud-amèrica.
De jove escriví diverses sarsueles.
(Barcelona, 1877 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)
Músic. Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Antoni Nicolau.
S’instal·là a Buenos Aires a partir de l’any 1910, on es dedicà a la direcció d’orquestra.
És autor de dues sarsueles i nombroses obres didàctiques.
(Sabadell, Vallès Occidental, 20 febrer 1869 – Barcelona, 7 novembre 1935)
Músic. Es formà musicalment a Barcelona, on estudià el contrabaix amb Casimir Viñas.
Després d’una estada a Buenos Aires, durant la qual fou deixeble de Jaume Xarau, s’instal·là a Barcelona, on començà la seva carrera com a solista i a partir del 1892 es dedicà a l’ensenyament.
És autor d’obres instrumentals, de dues sardanes i d’un mètode per a contrabaix.
(Barcelona, 1973 – )
Conjunt de cambra. Integrat per M.C. Poch, piano, M. Gaspà, clarinet, i P. Serra, violí-viola, és una formació cambrística única a Europa com a grup formal de caràcter estable.
Ha actuat arreu de l’estat espanyol i a diversos països europeus. Ha estrenat nombroses obres de compositors catalans escrites expressament per al grup.
L’any 1979, sobre la base del Trio però amplificant la plantilla de manera flexible, formà el Grup Bartók, que dirigeix habitualment J.Ll. Moraleda.
(Valls, Alt Camp, 1 maig 1801 – segle XIX)
Músic i escriptor. Era tocador de gralla i acompanyant dels Xiquets de Valls. Fou molt popular. Tenia els sobrenoms de L’Esquerritx i Marcelino.
Prengué part a la primera guerra Carlina, a favor dels rebels. S’exilià a França, però l’any 1846 retornà a Valls.
Publicà un llibre autobiogràfic titulat Casos de riure i plorar de la marxa a França (1840).
(Barcelona, 1987 – )
Nom amb què és coneix el Festival de Música Tradicional i Popular Tradicionàrius, nascut gràcies a un col·lectiu de músics de folk encapçalat per Jordi Fàbregas.
La iniciativa, celebrada des del 1993 al centre cívic L’Artesà del barri de Gràcia, es creà amb l’objectiu de recuperar el llegat de la música popular dels Països Catalans i de construir un circuit de música en directe que situés aquest gènere musical en el mercat discogràfic.
El festival ha esdevingut el de més seguiment i ressò del seu gènere de tots els que s’organitzen a Catalunya. Habitualment s’edita un disc amb els concerts enregistrats durant el festival. El cicle dedica una setmana a Mallorca i inclou la representació dels Foguerons de Sant Antoni.
El 2003 s’obrí a la participació de grups estrangers i, des d’aquest any, rep el nom de Festival Folk Internacional. Ha estat també entre els impulsors del Manifest per la Música de la Terra, un document consensuat que inclou mesures per a preservar l’ensenyament, la protecció i la promoció de la música tradicional, i que fou presentat el 2004 al Parlament de Catalunya.
El Centre Artesà Tradicionàrius també organitza, els dos darrers mesos de l’any, l’Euskal Herria Sona!, i edita, des del 1996, el Tradifolk, un calendari de les trobades i els festivals de música tradicional i popular dels Països Catalans.
El 2008 fou inaugurada una important renovació de l’antic local de Gràcia que incorporava nous espais amb els quals n’augmentà de manera notable la polivalència.
Enllaç web: Tradicionàrius
(Girona, 1786 – París, França, 1871)
Clarinetista. Visqué a París, on es dedicà a l’ensenyament i actuà com a director de música militar a França, Bèlgica i Holanda.
Estrenà a Brussel·les i a Anvers les seves obres escèniques Le futur de province (1825) i Le mari de circonstance (1836). Escriví estudis i peces per a clarinet i publicà un Méthode de musique vocale (1860), junt amb Fèlix Clément.
(Barcelona, 28 agost 1931 – Geldern, Alemanya, 29 juliol 2018)
Músic. Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Fou deixeble de Cristòfol Taltabull i de Bernhard Röwenstrunck.
És autor, entre altres obres, de Cant a l’amor, per a veu i piano, de Formes, per quartet de corda, de Tres polifonies, per a orgue (1964), i de Clàusules, per a flauta, clarinet i fagot.
Dades dels Països Catalans 