(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Possessió, al nord de la vila, a la dreta del torrent de Muro.
El segle XIV era posseïda per la família Cima. El segle XVIII pertanyia als jesuïtes del convent de Sant Martí de Palma de Mallorca.
(Muro, Mallorca, 23 novembre 1802 – Palma de Mallorca, 11 gener 1868)
Músic. És autor, entre altres obres, de la cançó S’estrella de s’auba, sobre un poema de Marià Aguiló.
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Terreny, que l’any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres.
Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d’aquest títol.
(Muro, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1715)
Teòleg i escriptor. Dominicà (1664), tingué càrrecs dins l’orde. Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilul·lians esdevinguts el 1699; fou exiliat de Mallorca.
Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lul·lista i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic, entre d’altres.
Escriví també contra els botiflers (Montalván para todos) i és autor d’una Summa commentariorum sancti Thomae, en set volums (1630-47). Tots els seus nombrosos escrits, que han romàs inèdits, tenen un to polèmic i satíric.
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Antic monestir de mínims, fundat el 1589 per Gaspar de Bono, futur beat, a l’antiga ermita de Santa Anna; els fundadors procedien del convent de la Soledat de Palma.
En 1703-30 hi fou construït el nou edifici conventual.
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Barri, format pel sector oriental de la vila, al voltant de l’església parroquial.
Rebé el nom de la casa comtal d’Empúries.
(Muro de Mallorca, Mallorca, segle XVI – Palerm, Sicília, Itàlia, 1574)
Franciscà. Ingressà a l’orde el 1565. Fou elegit provincial del Regne de Mallorca el 1567.
El 1571 participà en l’expedició de Lepant com a confessor i consultor de Joan d’Àustria.
Escriví un Diario de los sucesos de la armada de la liga mandada por el Serenísimo Señor Don Juan de Austria (que restà inèdit fins al 1847).
(Muro de Mallorca, Mallorca, 1812 – Madrid, 1891)
Metge. Llicenciat a Barcelona (1839), el 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí. Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850, s’establí a Madrid.
Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca. Col·laborà a “Siglo Médico”. Era admirador de Bacon.
Publicà diversos treballs sobre l’ús del cerat simple (1841), els tumors encefalítics (1846), el càncer, el còlera, les aigües termals, i tractats teòrics sobre la pràctica de la medicina, com: Tratado de la verdad en medicina (1853), ¿Es inútil la teoría en la práctica? (1854), Defensa de Hipócrates, en contra de Pere Mata i Fontanet.
(Muro de Mallorca, Mallorca, 1588 – Campos, Mallorca, 1646)
Religiós franciscà. Tingué fama de sant i, a la fi del segle XVII, fou obert un procés per estudiar els fonaments de les virtuts que li eren atribuïdes.
(Muro de Mallorca, 1823 – Illes Balears, segle XIX)
Metge. Autor d’un estudi sobre les febres de Muro (1858), de les memòries sobre la instal·lació d’un manicomi a Barcelona i del diagnòstic de les malalties de la pell (1849).
Fou fundador i redactor de “La Medicina Ecléctica”, periòdic que fou publicat a Palma de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 