Despoblat, al nord de la vila, al peu de la serra de Benicadell.
Antic lloc de moriscs, tenia 40 focs el 1609. El 1845 fou agregat al municipi de Setla de Nunyes, de la parròquia del qual depenia ja l’església de Sant Francesc de Turballos. El 1535 havia estat agregada a Gaianes.
Poble, al nord de la vila, a l’esquerra del riu d’Agres. De la seva església parroquial (Sant Joaquim) depenia el terme de Turballos.
Antic lloc de moriscs, tenia 12 focs el 1609.
(Muro d’Alcoi, Comtat, 1902 – Madrid, 1975)
Escriptor. Publicà Antología consultada de la joven poesía española (1952), Plaza de penitentes (1965), Poesía última (1963), Poesía de España y de América (1966), Páginas literarias (1966), Cuentos y leyendas (1967) i diversos treballs de divulgació històrica.
(Muro del Comtat, Comtat, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)
Escriptor. Era advocat del Reial Consell.
Publicà una Historia grande, real y Discursos públicos, mena de resum de fets esdevinguts en territori espanyol l’any de l’edició (1746).
També és autor del manuscrit titulat Obras místicas, políticas y gubernativas.
Llogaret, a l’esquerra del riu d’Alcoi, prop de la confluència amb el riu d’Agres.
El 1535 fou desmembrat de Cocentaina i passà a formar part de la nova parròquia de Muro; actualment l’església (la Mare de Déu de Gràcia) depèn d’Alcosser de Planes.
(o l’Alqueria de Jordà) Llogaret, situat a la dreta del riu d’Agres, prop de la confluència amb el riu d’Alcoi.
L’església (Sant Joaquim) és annexa de la parròquia de Muro.
(Muro del Comtat, Comtat, 1796 – Madrid, 1851)
Gravador i cartògraf. Nebot i deixeble de Francesc Jordan. Acadèmic de Sant Carles. Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca (1808) i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba.
De retorn s’establí a Barcelona. Gravà un bon nombre d’estampes religioses i un retrat eqüestre d’Álvarez de Castro, que li donà fama. També il·lustrà una Historia de Grecia antigua.
Més tard visqué a Madrid, on excel·lí en l’execució de cartes geogràfiques. Fou pare dels també gravadors Albert i Joan Estruch.
Dades dels Països Catalans 