(la Morera de Montsant, Priorat)
Cim (1.150 m alt) del Montsant, a l’oest de la roca Corbatera.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Cim (1.150 m alt) del Montsant, a l’oest de la roca Corbatera.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Cim (1.166 m alt) de la serra de Montsant, a l’extrem oriental, damunt la vall de l’Argentera.
És conegut també com a punta de la serra Major.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Poble, a la dreta del riuet d’Escaladei, a l’indret de l’antiga conreria de la cartoixa d’Escaladei, on passa el camí d’accés.
Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració (1835) fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica (la Mercè), les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres; aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble (anomenat inicialment la Unió d’Escaladei) creat el 1843 per Antoni Niubó, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir.
Ha rebut, oficialment, el nom de la Cartoixa d’Escaladei.
(la Morera de Montsant, Priorat)
Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Bonrepòs), situat sota el cingle de la Falconera.
Fundat el 1215 com a filial de Vallbona, amb monges de Santa Maria del Montsant, al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb; llur filla Anglesa en fou la primera abadessa.
Subsistí fins al 1473; les escasses monges que hi havien passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus.
Abans d’esdevenir monestir hi hagué (des de 1180-90) una comunitat d’eremites, d’ambdós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202.
Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai; és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus (l’actual claustre posterior).
(la Morera de Montsant, Priorat)
Cartoixa, creada el 1163 (Santa Maria d’Escaladei, llatí: Scala Dei), situada al vessant sud del Montsant, prop del nucli actual dit la Conreria d’Escaladei.
Fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes. Fou fundada a petició d’Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell. Els primers monjos, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s’uniren alguns eremites del Montsant, s’instal·laren a Poboleda, fins que vers el 1203, amb l’ajuda de Pere I, s’establiren al lloc definitiu.
El 1218 posseïen els pobles que foren l’origen del nom aplicat modernament a tota la comarca del Priorat. El 1228 ja era enllestida la primitiva església romànica i el primitiu claustre amb el cementiri, entorn del qual foren edificades les 12 primitives cel·les. La conreria fou bastida a uns 2 km del monestir.

Vers el 1333 s’acabà el segon claustre amb 12 cel·les més, costejat per l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i després de Tarragona. El 1403 Berenguer Gallard, de Lleida, féu edificar un tercer claustre amb 6 cel·les i la cartoixa assolí el nombre màxim de 30 monjos i 15 llecs.
El segle XVII hi sorgí una notable escola de pintura religiosa al voltant dels cartoixans Joaquim Juncosa i Lluís Pascual i Gaudí. El segle XVIII hom revestí de marbres i jaspis l’església, es feren noves sagristies i capelles, l’arc, encara en peu, d’entrada al monestir i el gran santuari darrera l’absis, notable pels seus marbres, estàtues i relleus. en gran part obra d’artistes de la cartoixa.
Abandonat a partir de l’exclaustració del 1835 i de la subsegüent desamortització, actualment es troba en estat completament ruïnós; només es conserven alguns objectes de parament i imatges, escampats per diversos llocs.
També es dispersà la biblioteca (la famosa Bíblia Sacra, regalada per Joan d’Aragó, és al seminari de Tarragona). Una bona part dels documents són a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid.
El 1990 els seus propietaris la van entregar a la Generalitat, per tal de rehabilitar-la i consolidar les restes, i fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Enllaços web: cartoixa d’Escaladei