Arxiu d'etiquetes: Montoliu de Segarra

Comabella, Ramon

(Montoliu de Segarra, Segarra, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Religiós. Deixà un còdex transcrivint episodis bíblics, als quals afegí una Exposició del parenostre.

Guàrdia Lada, la

(Montoliu de Segarra, Segarra)

(o Guardiolada) Poble, situat a 780 m alt a l’est del cap del municipi, al peu d’un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera.

Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada.

De l’església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany.

Cabestany -Segarra-

(Montoliu de Segarra, Segarra)

Poble (710 m alt), als altiplans que separen les valls dels rius Cercavins i Corb.

El lloc és esmentat ja el segle X. L’antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n’obtingueren el mer i mixt imperi el 1381.

Al segle XIX formà municipi, l’església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada.

Ametlla de Segarra, l’

(Montoliu de Segarra, Segarra)

(ant: l’Ametlla de Tàrrega o l’Ametlla Lada)  Poble (704 m alt), aturonat a les línies que separa les conques del riu Corb i del Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de Riucorb.

El segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic.

El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construcció del castell, aleshores a mig fer i del qual és conserva, malmesa, una torre cilíndrica.

La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels Tarroja a la comanda de Cervera, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.