(o Ovanç) Antic lloc i castell, que dominava l’accés des de l’est al pla de la Perxa i de la Cerdanya, bastit a l’esquerra de la Tet, 200 m sota les fortificacions de Montlluís, la construcció de les quals en 1681-91 comportaren la seva destrucció.
El lloc fou donat l’any 965 pel comte Sunifred II de Cerdanya al monestir d’Arles.
(Montlluís, Alta Cerdanya, 1753 – París, França, 1817)
Clarinetista i compositor. Formà part d’una banda militar a Montlluís (1767-79), i més tard (1779) fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París. Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel.
Fou primer clarinet de la capella reial (1785) i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació (1795) fins al 1802, en que cessà per una reforma del professorat. Gràcies a Lesueur, pogué entrar a la capella de música de Napoleó (1804) i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort.
Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i sonates, duos, etc.
(Avinyó, Provença, 1631 – Montlluís, Alta Cerdanya, 1700)
Militar. Com a comandant d’un regiment d’infanteria prengué part activa en la guerra dels Segadors, i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer.
Lluís XIV li enfeudà Fortià i Fortianell (era descendent de Sibil·la de Fortià).
Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban. Fou governador d’aquesta plaça des del 1679.
Dades dels Països Catalans 