(Monistrol de Montserrat, Bages, 4 octubre 1870 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 octubre 1954)
Pastor episcopalià. Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca (1895) i prevere (1897).
Exercí a Monistrol (1897-1903). Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell (1903) i hi bastí un temple (1923). Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa.
Escriví en català i en castellà.
(Marganell / Monistrol de Montserrat, Bages)
Monòlit septentrional (1.099 m alt) del massís de Montserrat, a la zona de les Tebaides. La seva silueta és la més representativa del relleu montserratí.
El cim fou abastat per primera vegada el 1935.
Hi ha una petita imatge (des del 21 octubre 1956) de la Mare de Déu de Montserrat, d’alumini, donada pels excursionistes de tot Catalunya.
(Monistrol de Montserrat, Bages, 30 novembre 1816 – Buenos Aires, Argentina, 1891)
Compositor. Fou mestre de l’Escolania de Montserrat (1857-65), on ell mateix havia estudiat (1824-32), com a deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell.
Fou també organista a Cardona, mestre de música a Berga i mestre de capella a Terrassa. El 1864 s’establí a Buenos Aires.
La seva producció és abundant i l’arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell.
(Monistrol de Montserrat, Bages, 1572 – 10 febrer 1642)
Escriptor i metge a València i després al monestir de Montserrat.
Escriví diverses obres mèdiques que van adquirir popularitat: Fructus medicinae (1623), Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza.
També va escriure Quatre-cents aforismes catalans (1636), que s’utilitzà durant molts anys per la lectura en les escoles, i Guitarra española i vandola, primer tractat sobre el tema.
Dades dels Països Catalans 