(Castalla, Alcoià, 1740 – Cadis, Andalusia, 1799)
Frare mínim. Era examinador sinodal a Cadis.
Publicà una traducció al castellà dels salms i els càntics.
Serrano, Jaume
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: mínims
Sarrió, Domènec
(Alaquàs, Horta, 1677 – País Valencià, segle XVII)
Frare mínim. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta disciplina. Ingressà després a la congregació de Sant Felip Neri.
Tingué part molt important a la pacificació del motí de llauradors de València de juny de 1663. Proposat per al bisbat de Sogorb, no l’acceptà.
És autor de sermons i d’escrits filosòfics.
Santa Anna de Muro
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Antic monestir de mínims, fundat el 1589 per Gaspar de Bono, futur beat, a l’antiga ermita de Santa Anna; els fundadors procedien del convent de la Soledat de Palma.
En 1703-30 hi fou construït el nou edifici conventual.
Poquet, Miquel
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1743)
Religiós dels mínims. Fou provincial de l’orde. És autor d’obres pietoses en català.
Nicolau i Berga, Pere Joan
(Sineu, Mallorca, 1645 – Palma de Mallorca, 1717)
Eclesiàstic. Mínim (1665), fou lector de teologia, qualificador de la inquisició i provincial de la de Mallorca.
Escriví Crónica de los conventos de la Provincia de Mallorca de la orden de mínimos, que ha restat inèdita.
López i Català, Salvador
(València, 1803 – 23 setembre 1896)
Metge. Es destacà a València durant l’epidèmia de còlera de 1834. Distingit per la seva abnegació, refusà honors i condecoracions pel dolor que li produí la tràgica mort del seu germà Felip.
Fou un dels fundadors a València de l’Institut Mèdic i de l’Acadèmia de Medicina, on hi presentà diversos treballs remarcables. Pertanyia a d’altres corporacions doctes.
El seu germà fou Felip López i Català (València, 1781 – 1835) Religiós de l’orde dels mínims. Participà a la defensa de València contra els napoleònics, i s’hi distingí. Fou afusellat per elements populars, amb altres religiosos, durant els disturbis anti-eclesiàstics de l’any 1835.
Laguna, Josep
(Xàtiva, Costera, 1624 – València, 1696)
Religiós mínim. Era provincial de l’orde.
Excel·lí com a orador. Molts dels seus sermons foren publicats.
Gual, Vicent Guillem
(València, segle XVI – segle XVII)
Frare mínim. Sobresortí pel seu coneixement de l’àrab i de l’hebreu, així com pels seus sermons.
És autor d’una biografia del beat Gaspar de Bono (1610).
Gasch, Josep
(l’Alcora, Alcalatén, 14 febrer 1653 – Palerm, Itàlia, 11 juny 1729)
Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704).
L’any 1726 es distingí per la seva abnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm.
És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno.
Fullana i Mas, Josep
(Campos, Mallorca, 6 gener 1739 – Palma de Mallorca, 11 maig 1801)
Eclesiàstic. Religiós mínim, fou qualificador del Sant Ofici, provincial del seu orde a Mallorca i catedràtic de teologia moral a la Universitat de Mallorca.
Membre de la Rota de la Nunciatura, fou procurador general de l’orde amb residència a Roma, on predicà una tanda de sermons davant de Pius VI, que foren publicats, com també els sermonaris i les obres de pietat, en llatí i en castellà.
Dades dels Països Catalans 