Arxiu d'etiquetes: militars

Torroella, Pere de -militar, s. XV-

5 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1420 – 1492)

Militar i escriptor. De personalitat no del tot identificada, és sabut que acompanyà l’infant Joan a Navarra i Castella (1441) i lluità al seu costat a Medina del Campo.

Esdevingut rei, Joan el nomenà majordom i conseller (1458), però en la guerra d’aquest rei amb els catalans es mostrà partidari del príncep de Viana, i a la mort d’aquest, a partir del 1464, tornà al seu servei.

Representa un cas típic dels escriptors catalans d’expressió bilingüe de mitjan segle XV. Va gaudir de renom a Castella, on arribà a ésser-li atribuïda la paternitat de Juan de la Encina, i va ésser tingut per autor del Maldezir de Mugeres, obra que el convertí en una figura popular.

Fou també conegut per l’habilitat amb que s’expressava, l’erudició extraordinària en els jocs etimològics adreçats a Romeu Llull, així com per les cartes a don Pedro de Urrea en castellà, a l’igual que l’Oració fúnebre per Agnès de Clèves; la poesia és inferior a la prosa i segueix la línia d’Ausias March.

Dins la moda de l’època conrea el poema col·lectiu com el Taut mon voler, on cita un conjunt de versos de diferents literatures medievals.

Torres i Eiximeno, Josep Vicent

Deixa un comentari

(Benissa, Marina Alta, 1663 – Viena, Àustria, 13 maig 1733)

Cavaller i militar. Fou gran defensor de la causa de Carles d’Àustria. Rebé el nomenament de secretari per València al Consell d’Aragó. El 1707 s’establí a Barcelona.

El 1713 fou signant del document pel qual els valencians que vivien a Barcelona s’oferien a defensar la ciutat contra Felip V, els quals constituïren el nou regiment d’infanteria regular de la Mare de Déu dels Desemparats, i en fou elegit coronel. Fou una de les gran figures de la defensa de Barcelona durant el setge franco-espanyol.

El 25 d’agost de 1713 reforçà el convent de Santa Madrona i contraatacà sobre les avançades enemigues. El 19 d’octubre prengué part al contraatac i gran combat subsegüent pel sector de Can Navarro. Assistí als principals consells de guerra de la defensa.

Pel maig de 1714 actuà repetidament en la bateria de la Creu de Sant Francesc. El 14 d’agost lluità als contraatacs per l’exterior del baluard de Santa Clara i després esclafà per sorpresa les forces enemigues que es mantenien pel vall al peu de la bretxa, acció en la qual resultà malferit i no pogué participar a la batalla final de l’11 de setembre de 1714.

Després de la capitulació de la ciutat, fou detingut i empresonat amb engany. De primer el conduïren a Alacant i després, a peu, fins al castell de Pamplona (27 novembre 1714). El 1719 fou traslladat a l’alcàsser de Segòvia.

Restà lliure el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi.

Torres i de Bages, Ignasi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Combaté a la guerra de Successió i es destacà especialment durant la lluita contra Felip V (1713-14). Fou aleshores capità del regiment de cavalleria de la Fe.

Sortí de Barcelona amb l’expedició del diputat militar Berenguer. L’11 d’agost de 1713 manà les sis companyies de genets que obtingueren el triomf de Caldes d’Estrac sobre la cavalleria francesa.

El 5 d’octubre de 1713 es trobà aïllat a Alella, però aconseguí d’arribar a Cardona travessant terreny enemic. Participà activament a la lluita exterior dirigida per Antoni Desvalls.

Pel maig de 1714 entrà a Barcelona duent les conclusions del consell de guerra de les forces exteriors celebrat a Olesa de Montserrat.

Torres, Segimon

Deixa un comentari

(Torà de Riubregós, Segarra, segle XVII – França ?, segle XVIII)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, al front d’una partida pròpia. Assolí el grau de coronel.

El 1713 es negà a llicenciar els seus homes i es mantingué sobre les armes a disposició de les autoritats catalanes. Pel novembre de 1713 era a Cardona, on ajudà a rebutjar els atacs enemics.

Participà a la lluita comarcal de 1713-14, a les ordres d’Antoni Desvalls. Els dies 13 i 14 d’agost de 1714 fou figura destacada al doble combat de Talamanca-Sant Llorenç Savall.

Pel setembre de 1714 s’acollí a la capitulació de Cardona. Infringint els pactes d’aquesta capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

El 1718, quan esclatà la guerra entre Espanya i França, anà al Rosselló per posar-se al servei dels francesos. Manà un regiment de fusellers catalans format entre els 10.000 voluntaris que adoptaren la mateixa actitud. Per dues vegades escriví al famós guerriller Carrasclet perquè es decidís a combatre acceptant ajut de França.

El 1720, finida la guerra, els francesos frustraren els seus desigs d’escapar, amb altres oficials, per anar a servir l’Imperi austríac.

Torrelles i López de Gurrea, Joan de

4 Respostes

(Aragó, segle XV – 1483/87)

Noble. Senyor de Castellet. Essent infant, li fou donada la batllia d’Osca i de les seves aljames i la merindad d’Osca, Barbastre i Sobrarb (1406), i tingué altres béns a Aragó.

Fou uixer d’armes del rei Alfons i el serví a Itàlia. Comandà les galeres d’Antoni de Cardona durant el saqueig de Marsella (1423). El rei li donà l’illa d’Ischia, amb el títol de comte. Lluità contra els genovesos en la defensa de Barcelona (1457).

No fou addicte al rei Ferran I de Nàpols i es féu vassall de Joan II, el qual li donà llicència d’unir a les seves armes heràldiques les d’Aragó, Navarra i Sicília i de donar l’empresa de l’Estola i la Guerra a tres fills seus (1462). Ferran I assetjà Ischia. Carles de Torrelles, germà de Joan, volgué trencar el bloqueig i fou pres, juntament amb el seu nebot Tomàs, per Galceran de Requesens (1465). Joan capitulà i tornà a Catalunya amb els seus familiars alliberats.

Seguint la causa de la generalitat, fou camarlenc del duc de Calàbria i lloctinent del governador de Catalunya (1468-70). Acabada la guerra, se sotmeté a Joan II i pogué recuperar les possessions aragoneses.

De la muller Antonia d’Alagno, germana de Lucrezia i tia de Ferran I de Nàpols, tingué diversos fills: l’esmentat Tomàs, que amb les seves galeres lluità contra les sarraïnes a Cartagena i tingué un incident amb les castellanes de Múrcia (1474), Francesc, també capità de mar, que fou hereu del seu oncle Carles (1483), lluità al regne de Granada i tingué dissensions amb el capità general Bernat de Vilamarí, i Miquel, Joan Carles i Lluís. Però restà solament descendència per línia femenina.

Torrelles i Fiveller de Palau, Ramon Martí Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – 1595)

Militar. Fill i hereu de Ramon Martí de Torrelles i Alemany-Descatllar.

Fou mestre de camp de Catalunya i Rosselló (1574), serví el rei a Itàlia i fou lloctinent de capità general al districte d’Empúries; alcaid i capità de Roses, així com de Bellver, obtingué privilegi de noble (1576) i sembla que heretà la baronia de la Roca per mort del seu parent Pere Antoni de Torrelles.

Li sobrevisqué una filla, que l’heretà, Elionor de Torrelles i de Gualbes-Santcliment (Catalunya, segle XVI – 1604)  Aportà els béns de la seva casa als Sentmenat pel seu matrimoni (1587) amb Joan de Sentmenat, senyor del castell de Sentmenat. Alguns de llurs descendents -els hereus del patrimoni Torrelles- es cognomenaren Torrelles.

Torrelles i de Sentmenat, Martí Joan de

2 Respostes

(Catalunya, s XV – 1497)

Primer baró de la Roca (1467). Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fenollar.

Fou capità general de l’armada de mar (1467) i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà, Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona (1490). El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos. Fou el pare de Martí Joan i de Pere Antoni de Torrelles i de Bell-lloc.

Foren germans seus:

Pere de Torrelles i de Sentmenat  (Catalunya, segle XV)  Era senyor de Pallejà. Casat i sense fills d’Elionor de Relat. Fou capità del sometent per Enric de Castella com a sobirà dels catalans.

Ramon de Torrelles i de Sentmenat  (Catalunya, segle XV)  Cavaller de Sant Joan. Tingué béns a Rosanes i a Martorell.

Torrelles, Ferrer de

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XIII – Grècia, segle XIV)

Militar i home de confiança de Berenguer d’Entença.

Serví d’enllaç, devers el 1303, entre Entença i el rei Jaume II per passar, de Sicília a Catalunya, la correspondència secreta sobre l’afer de l’expedició a Orient. Anà a Grècia, probablement amb el mateix Entença.

Segons Surita, fou un dels missatgers de la Companyia a l’emperador, després de l’assassinat de Roger de Flor i els seus, i ell també fou assassinat per ordre d’Andrònic quan ja tornava de la seva missió.

Tomeu, Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1713 fou nomenat sergent major del nou regiment de Sant Narcís. Ascendí a tinent coronel per mèrits de guerra. El 19 de juny de 1714 fou l’encarregat de negociar un bescanvi de presoners amb l’almirall Ducasse, cap de la flota de bloqueig.

El 14 d’agost passà a la defensa del baluard de Santa Clara; dirigí molt bé i amb coratge l’ala dreta del contraatac que expulsà els borbònics del baluard.

L’11 de setembre de 1714 manava un contingent de reserva posat al convent de Sant Agustí; més tard, dirigí el contraatac per alliberar els encerclats per l’enemic al baluard pròxim al Portal Nou, i aconseguí que gran part de la guarnició pogués sortir-ne en retirada. Morí en aquesta acció.

El seu nom és citat sovint sota la formula Toneu.

Tomàs, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Militar. Fou figura destacada de la Companyia Catalana a Orient.

Quan morí el 1316 Bernat Estanyol, que havia estat nomenat vicari general d’Atenes per designació de Frederic II, Tomàs n’assumí provisionalment les funcions fins a l’arribada a Grècia del nou vicari general Alfons Frederic.

Quan aquest convingué una treva amb els venecians (1321), ell era un dels signants del pacte.