(Alcoi, Alcoià, segle XVI – País Valencià, segle XVI)
Metge. Estudià a la Universitat de València, on, més tard, hi ensenyà retòrica i promogué millores importants a l’ensenyament.
És autor d’un tractat titulat Varias pareneticas, easque dictíssimas orationes per totos triginta annos plurimas amonisque generis contra sophistas, de studiis ataque de optima juventutis institutione, ad Senatum Valentinum in theatro ipsius Gymnasii habuit.
(País Valencià, 1808 – València, 1856)
Metge. Exercí al cos de Sanitat Militar. Pertanyia a diverses corporacions.
És autor d’algunes obres mèdiques, originals i traduccions.
(València, 1884 – 20 juliol 1944)
Metge. Deixeble i secretari de F. Moliner i Nicolàs, es llicencià (1908) i s’especialitzà en radiologia.
Contribuí a la fundació de la Societat d’Electrologia i Radiologia Mèdiques i de la Unió Sanitària Valenciana. Presidí (1932) la Creu Roja local i fou professor d’història de la medicina.
Publicà alguns treballs científics.
(Crevillent, Baix Vinalopó, segle XIII – Magreb, després 1344)
Metge. Partidari decidit de la pràctica de la professió, escriví un tractat sobre la cura de les ferides i dels tumors segons el model del Kitäb al-tasrïf liman àgiza àn al-ta’ älif d’Albucasis, on descriu trenta-sis tipus de tumors.
(Illes Balears, 1406 – Palerm, Itàlia, 1430)
Metge i poeta jueu. Estudià medicina i filosofia a Roma.
Morí ajusticiat a 24 anys per l’acusació d’haver emmetzinat un cristià i perquè es negà a acceptar l’absolució a canvi del baptisme.
Hom en conserva una poesia religiosa i algunes poesies profanes, una de les quals és la seva pròpia elegia.
(Artà, Mallorca, segle XIX – Montpeller, França, segle XIX)
Metge. Estudià a Montpeller, on exercí.
Publicà obres professionals en francès.
(Palma de Mallorca, 1793 – 1853)
Metge. Es distingí durant l’epidèmia de pesta de 1820, de febre groga de 1821 i de còlera de 1834. Es aquesta darrera actuà al llatzeret provisional establert a l’illa de Cabrera.
Pertanyia a diverses corporacions mèdiques. Escriví algunes obres professionals.
(Vinalesa, Horta, 24 octubre 1862 – Madrid, 7 març 1930)
Metge. Fou catedràtic a l’Havana, Granada, Saragossa, València i Madrid. La seva actuació pedagògica resultà molt eficaç. Assolí un gran prestigi, sobretot com a uròleg.
Col·laborà a bon nombre de revistes professionals. Les seves monografies sobre temes mèdics resulten molt notables per a l’època.
(València, 20 febrer 1851 – Madrid, 21 gener 1915)
Metge i polític. Fou catedràtic a les universitats de Saragossa, Granada i València. Estudià a Alemanya les investigacions de Koch sobre la tuberculosis. Treballà activament a favor del sanatori de Portaceli per a tuberculosos.
Fou nomenat l’any 1893 rector de la Universitat de València, però dimití quatre anys després. Fou diputat per València.
Fundà també un periòdic titulat de primer “Porta-Coeli” i després “El Noticiero Valenciano”. Autor de diverses obres mèdiques.
(València, segle XVII)
Metge. Era nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia. Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina. Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la col·legiata de Gandia. Fou metge de cambra del rei Felip IV.
Publicà obres de caràcter mèdic, teològic i històric, escrites en llatí, com Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi (Anvers 1639) i Pathologia de morbis in sacris litteris (Madrid 1642).
El seu germà fou Gaspar Moles i Garcia (València, s XVII) Humanista. És autor del llibre Tesoro de la lengua latina y española (1638).
Dades dels Països Catalans 