Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Pla i Armengol, Ramon

(Alentorn, Noguera, 1880 – Barcelona, 6 febrer 1958)

Metge i polític. S’especialitzà en microbiologia. Fou metge intern de l’hospital de la Santa Creu i auxiliar de bacteriologia de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana de 1913, 1917 i 1919. Col·laborà a la revista “Annals de Medicina”, de la qual fou secretari de redacció.

És autor de Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar (1910), Sobre algunos síndromes tuberculosos (1919) i Transformació in vitro del bacil de Koch en bactèria tuberculògena, entre d’altres obres mèdiques.

Publicà també alguns escrits de caràcter polític.

Enllaç: Fundació Ramon Pla i Armengol

Piñol i Aiguadé, Joaquim

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 28 octubre 1917 – Barcelona, 17 agost 1977)

Metge. Especialitzat en dermatologia, fou col·laborador de l’escola de Xavier Vilanova, del qual fou professor adjunt.

Catedràtic de dermatologia de la Universitat de Barcelona (1967), impulsà la presència de l’escola catalana en els congressos internacionals.

Dels seus nombrosos estudis i publicacions destaquen els dedicats a la citologia cutània, els tumors, les porfíries i les malalties per radiacions lumíniques.

Pijoan i Soteras, Baltasar

(Barcelona, 1877 – 15 setembre 1951)

Professor de bromatologia. Germà de Josep.

El 1917, quan la Mancomunitat de Catalunya creà l’Escola d’Infermeres auxiliars de medicina, n’esdevingué secretari i professor de bromatologia, semiologia i terapèutica fins que el 1923 la Dictadura tancà l’escola.

El 1933 fundà i dirigí l’Escola d’Infermeres de Barcelona, agregada a l’Hospital Clínic i dependent de la Generalitat de Catalunya.

Pié i Jordà, Andreu

(Barcelona, 1921 – Saragossa, Aragó, 19 novembre 2012)

Metge. Llicenciat a Barcelona el 1946 i doctorat a Madrid el 1952.

Catedràtic de fisiologia de les universitats de Granada (1957) i Saragossa (1958), de la qual ha estat degà (1977-80), treballà a Houston sobre temes de biofísica i pedagogia de la fisiologia.

És autor, entre altres, de Lecciones de Bioquímica, Lecciones de Fisiología i d’un text de química física.

Pi-Sunyer i Bayo, Jaume

(Barcelona, 3 setembre 1903 – Nova York, EUA, 12 maig 2000)

Fisiòleg. Fill d’August Pi i Sunyer i germà de Cèsar i de Pere.

Investigà a l’Institut de Fisiologia de Barcelona sobre l’equilibri d’oxidació-reducció en els teixits (1930). En 1931-33 ensenyà fisiologia a la Universitat de Santiago de Xile. El mes de febrer de 1936 obtingué per oposició la càtedra de fisiologia de Santiago de Compostel·la.

El 1939, s’exilià a Mèxic, on fou professor de l’Institut Politècnic. El 1945 anà als EUA. Ha professat nombrosos cursos a diverses universitats sudamericanes.

És autor de Las bases fisiológicas de la alimentación (1940) i Normas de la literatura médica (1954).

Pi i Sunyer, Santiago

(Barcelona, 1893 – 1981)

Metge i fisiòleg. Fill de Jaume Pi i Sunyer. Professor auxiliar de fisiologia a la Facultat de Medicina de Barcelona i catedràtic d’aquesta mateixa disciplina a Saragossa.

Fou, durant la II República espanyola, vicepresident de la comissió permanent del Consell d’Instrucció Pública, i sotssecretari del ministeri d’Instrucció Pública. Després del 1939, fou, a l’exili, professor a Bolívia i a Panamà.

Publicà treballs científics sobre la regulació de la secreció urinària, la determinació de la reacció actual de la sang circulant i la secreció de l’amoníac pel ronyó. És autor de Bases fisiopatológicas de los análisis clínicos (1950), Bioquímica (1960) i Fisiología humana (1962).

Pi i Molist, Emili

(Barcelona, 29 octubre 1824 – 29 juny 1892)

Metge frenòleg i escriptor.

Metge de l’Hospital de la Santa Creu, contribuí a la construcció del manicomi d’aquest establiment, i en fou director.

És autor de Noticia histórica de los progresos y estado actual de Botánica en las islas Baleares (1843) i de ¿Qué relaciones guardan las enfermedades mentales con las formas del cráneo? (1870).

Pi i Figueras, Jaume

(Pals, Baix Empordà, 21 agost 1900 – 23 agost 1991)

Metge cirurgià. Deixeble de M. Corachan.

Professor adjunt a la Universitat Autònoma, fou director de l’Institut Corachan (1946) i cap del servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau (1950).

Membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1967), és autor de nombrosos treballs, entre els quals els dedicats a les apendicitis agudes (1944), al tractament del càncer de còlon (1949), al tractament preoperatori i postoperatori, al càncer de recte, i a les lesions biliars.

Dirigí l’obra Práctica quirúrgica, en diversos volums.

Peyrí i Rocamora, Jaume

(Reus, Baix Camp, 12 gener 1877 – Barcelona, 6 febrer 1950)

Metge. Catedràtic de dermatologia i sifilografia a la Universitat de Barcelona.

Introduí unes tècniques terapèutiques, com el tractament per raigs ultraviolats en la regeneració pilosa, i el radi en el cas de processos hemorroïdals.

Quan P. Ehrlich anuncià el descobriment del salvarsan, J. Peyrí es traslladà a Alemanya, i, en tornar, introduí la nova medicació a Catalunya.

Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona en 1936-39 i 1948.

Pers i Ramona, Magí

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1803 – 1888)

Escriptor i frenòleg. Participà en el moviment intel·lectual renaixentista, i, juntament amb Milà i Fontanals, Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer, col·laborà en “La Revista de Cataluña”.

Fou fundador de la “Revista Frenológica”, i l’any 1852 publicà un Manual de Frenología.

Els seus estudis literaris, que tingueren lloc en plena època romàntica, el feren decantar cap a temes catalans (Gramàtica catalano-castellana, 1847, Bosquejo histórico sobre la lengua y literatura catalanas, 1857, amb punts de vista valuosos, i Les glòries de Catalunya, 1857).

Donà al teatre la tragèdia El rapto de Filis (1868).