(Barcelona, 3 gener 1897 – 27 gener 1965)
Metge i filantrop. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1918. Com el seu pare, Ricard Zariquiey i Cenarro, s’especialitzà en pediatria.
S’interessà per la carcinologia, i elaborà una important classificació dels crustacis, que fou publicada pòstumament (Crustáceos, 1968).
Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural (1929-30) i membre de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Barcelona i de la Societat Catalana de Pediatria.
(Barcelona, vers 1140 – ?, segle XII)
Metge, escriptor i moralista jueu.
Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d’un viatge, el Séfer Sa’asu’im (Llibre d’ensenyaments delectables, versió catalana d’I.M. González i Llubera, 1931), en prosa ritmada, que dedicà a Séset Benvenist.
Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d’origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d’un rodamón desenganyat.
Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina.
(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)
(o Bonet Abraham) Poeta, metge, filòsof i moralista jueu. Fill d’Abraham ha-Bedersí. Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona.
Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaslut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia. A 18 anys escriví una rèplica al Sone Näsim de Yehudà ibn Sabbetay, en defensa de les dones.
Escriví també comentaris filosòfics a l’Haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna.
Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Behinat ‘Olam, tractat moralitzant que ha tingut més de 70 edicions.
(Barcelona, 1836 – Madrid, 18 octubre 1901)
Metge. Fou catedràtic de la universitat de Madrid. Assolí bon prestigi.
Col·laborà a diverses publicacions. És autor d’escrits professionals.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 15 maig 1869 – Barcelona, 9 juny 1922)
Metge. Fou fundador i director del Patronat de Catalunya contra la Tuberculosi.
Dirigí el primer Dispensari Antituberculós de Barcelona.
Fou el pare de Conrad Xalabarder i Puig.
(Barcelona, segle XIX)
Metge. Col·laborà a diverses publicacions professionals. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia.
El 1871 hi presentà la remarcable Memoria y cuadros estadísticos de clínica, referentes a las aguas medicinales de Segura de Aragón.
(Girona, 1842 – 1899)
Metge i escriptor. Col·laborà a l’Associació Literària i a la “Revista de Gerona”, de les quals havia estat un dels fundadors. També col·laborà a la “Revista Histórica” de Barcelona.
Es dedicà a l’arqueologia. Féu un estudi remarcable sobre les escultures d’un sarcòfag romà conservat a l’església de Sant Feliu de Girona.
També fou especialista en numismàtica. Escriví treballs per a l'”Álbum Numismático Español”.
(Girona, segle XVIII – segle XIX)
Metge i escriptor.
Es doctorà a la universitat de Montpeller, on era pensionat, amb la tesi Essai sur les passions de l’âme, considerées comme cause de maladies (1809).
En tornar a Girona, al final del mateix any, trobà la seva casa destruïda per les bombes napoleòniques.
(Barcelona, 1904 – )
(pop: l’Aliança) Mutualitat d’assistència mèdica i quirúrgica. Inicialment destinada als treballadors de la Societat l’Aliança (Germandat de Cambrers de Barcelona), però ben aviat (1906) oberta a totes les entitats obreres i al públic en general.
Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic.
Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits. Aviat (1906) es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret. En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño.
A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per tot Catalunya, i s’ha convertit en una xarxa d’hospitals privats, dotats d’instal·lacions modernes i d’una gran activitat quirúrgica, notablement incrementada amb l’adquisició (1981) de l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona.
(Barcelona, 15 abril 1891 – 20 setembre 1959)
Metge. Germà de Jacint. Acabà la llicenciatura de medicina a Barcelona el 1914. Amplià estudis a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Anglaterra. Deixeble d’E. Ribas i Ribas, s’especialitzà en cirurgia ortopèdica.
D’una notable habilitat quirúrgica, fou cap del servei de cirurgia ortopèdica de l’Hospital de Sant Pau. Preconitzà un tractament original del mal de Pott, a base d’empelts òsteo-periòstics.
Fou membre de la Societat de Biologia i un dels promotors de l’Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.
Dades dels Països Catalans 