Arxiu d'etiquetes: Menorca

Alaior (Menorca)

54 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 109,9 km2, 132 m alt, 9.162 hab (2014)

Situat entre els termes de Maó i d’es Mercadal i la costa de migjorn.

L’agricultura, bàsicament de secà, ocupa dues terceres parts del territori, la resta són pinedes i alzinars. La principal activitat econòmica del municipi és, però, amb l’explotació turística del sector de Marina (sobretot cala en Porter), la indústria del calçat, i també la bijuteria, els formatges i la licoreria.

El nucli antic de la ciutat es troba damunt un turó, al voltant de l’església arxiprestal de Santa Eulàlia. Després del terratrèmol del 1654 es van construir de nou l’església parroquial, amb estil gòtic, el convent franciscà de Sant Dídac i l’antic hospital. La part vella conserva, a més, moltes cases particulars construïdes als segles XVII i XVIII.

Dins el terme es troba l’antiga església de Sant Llorenç de Binixems, i també les estacions prehistòriques de Torralba, de sa Torre d’en Gaumés, d’Alcaidus, de Rafalrubí i de Calescoves, a més de la basílica paleocristiana de son Bou.

Enllaç web: Ajuntament

Aire, illa de l’ -Menorca-

2 Respostes

(Sant Lluís, Menorca)

Illot, situat a l’extrem sud-est de l’illa, separat per un freu bastant estret. Té una longitud d’uns 1.400 m, però és molt estret.

Serveix de base a un far de segon ordre que orienta la navegació a l’entrada del port de Maó. El faroner és l’únic habitant de l’illa.

Addaia, port d’

3 Respostes

(Maó / es Mercadal, Menorca)

Cala de la costa nord de l’illa. Consistent en una veta d’aigua, de poca profunditat, de 3,5 km. de longitud. Dins el port pròpiament dit s’obren, a llevant i a ponent de la cala d’Addaia, les anomenades s’Estany i cala Molí.

Les illes d’Addaia –les illes gran i petita d’Addaia, i l’illot de ses Àligues- tanquen el port pel nord-est, davant per davant, a l’entrada de cala Molí, hi ha el caseriu estiuenc de na Macaret. Més al fons, separades de la costa, les possessions de Montgofre Nou, a la banda de Maó, i d’Addaia, a la des Mercadal.

A la colàrsega hi ha unes salines, començades a explotar el 1753 per membres de la colònia grega de Menorca.

El 1798, la força del general Charles Steward, que aconseguí la tercera ocupació de l’illa per a la Gran Bretanya, desembarcà a la vora occidental del port (platja de Na Macaret i cala Molí).

Gràcia, santuari de -varis geo-

9 Respostes

Gràcia  (Alcover, Alt Camp)  Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.

Gràcia  (Biar, Alt Vinalopó)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.

Gràcia  (Cinctorres, Ports)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.

Gràcia  (l’Escala, Alt Empordà)  Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.

Gràcia  (Llucmajor, Mallorca Migjorn)  Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.

Gràcia  (Maó, Menorca)  Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.

Gràcia  (les Oluges, Segarra)  Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.

Gràcia  (Santa Susanna, Maresme)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.

Gràcia  (Sitges, Garraf)  Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.

Gràcia  (Vila-real, Plana Baixa)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).