Barri, a l’oest de la ciutat, entre la colàrsega del port i la carretera de Ciutadella. Ocupa una clotada entre l’antic raval de Dalt Vilanova i el pla d’es Monestir.
Fou poblat per una forta immigració de catalans del Principat, arribats arran de la Guerra del Francès, entre els anys 1810 i 1812.
Hom l’ha fet servir tradicionalment com a lloc d’habitatge modest.
(Ciutadella, Menorca, de l’1 al 9 de juliol de 1558)
Incursió de corsaris turcs (140 veles). Venien de saquejar diverses viles napolitanes i d’ésser rebutjats davant Maó pels canons de Sant Felip. Desembarcaren davant la vila a la qual posaren setge tot seguit.
La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete (amb 700 homes), que demanaren ajuda, en va, al Principat i a Mallorca. El dia 9 els turcs entraren a l’assalt, saquejaren la vila i n’incendiaren els arxius i les esglésies; la destrucció fou gairebé general, i més de 2.500 captius foren embarcats i, en part, duts a Constantinoble.
El mateix any, el notari Pere Quintana, que figurava entre els captius, aixecà l’anomenada Acta de Constantinoble, amb la relació dels fets i els noms dels presoners. Posteriorment el clergue Marc Martí anà a Constantinoble i aconseguí el retorn de molts dels captius.
L’any de l’esdeveniment és conegut popularment com l’any de sa desgràcia, i és commemorat anualment el 9 de juliol.
Temple principal de l’illa. Té com a titular a santa Maria. Alfons II el Franc en disposà la construcció a la conquesta de Menorca (1287), com a parròquia, però el 1301 encara no era acabada.
És gòtica, d’una sola nau i amb dotze capelles laterals. El campanar, de planta quadrada, era probablement el minaret de l’antiga mesquita. Incendiada durant el saqueig turc (1558), en caigueren les voltes de la part del presbiteri el 1626, la darrera clau de les quals fou reposada el 1634.
Al principi del segle XVIII fou afegida la capella de les Ànimes, barroca, i entre el 1813 i el 1890, la del Santíssim, d’estil corinti, com el frontis de la porta principal, que amaga l’antiga porta. De l’antic edifici és destaca la porta de la Llum.
Des del 1301 tingué capítol presidit per un paborde amb jurisdicció sobre tot Menorca, sota la dependència del bisbat de Mallorca. El 1795, amb la creació de la diòcesi de Menorca n’esdevingué la catedral.
Actualment té 12 canongies i 10 beneficis (en part vacants). El 1953 li fou concedit el títol de basílica.
Promontori (90 m alt), situat al centre de la costa nord de l’illa. És l’extrem septentrional de les Illes Balears.
Forma una estreta península de calcàries juràssiques i amb penya-segats; tanca per tramuntana i llevant el port de Sanitja, al qual serveix de protecció. S’hi pesquen llagostes.
Hi ha un far de segon ordre, el més important de l’illa, de llum fixa, des del 1857.
(Llenguadoc, segle XVIII – França, segle XVIII)
Militar. Destinat a Menorca durant l’ocupació francesa (1756-63) amb els càrrecs d’intendent de policia i de finances.
Preocupat per l’economia menorquina, procurà d’establir relacions comercials amb França. El 1762 expedí els títols de propietat dels solars del nou poble de Sant Lluís, del qual fou un dels promotors principals.
(o çon Catlar) Possessió, vora el camí a Torre-saura.
S’hi conserven les muralles d’un poblat talaiòtic.
Platja de la costa septentrional, és un semicercle de platja triàsica amb dunes, al fons d’una profunda badia.
Hi ha una important urbanització.
Cova amb ocupació prehistòrica. Les excavacions del 1995 hi han descobert un conjunt excepcional d’objectes de fusta en excel·lent estat de conservació, així com una perla fenícia de vidre i anelles de ferro datats entorn de l’any 1000 aC.
Es tracta d’una de les troballes més antigues d’aquest metall a la Mediterrània occidental.
Possessió, vora l’antiga església parroquial de Sant Joan des Horts de Carbonell, dita abans Sant Joan de Carbonell.
Possessió, a l’extrem nord-est de l’illa, prop del cap de Favàritx (dit també cap de Capifort).
Hi ha un jaciment de galena que fou explotat el segle XVII per a la fabricació de vernís de gerrers.
Dades dels Països Catalans 