Cala del port, que limita, per l’oest, el nucli urbà d’es Castell.
Disposa d’un petit moll de pescadors, els quals operen, amb petits bots, a l’interior del port.
Corb, cala
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Menorca
Constantinoble, acta de
(Constantinoble, Turquia, 7 octubre 1558)
Document notarial estès en català pel notari Pere Quintana i signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d’aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners.
El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell.
Des del 1940 es conserva a l’arxiu municipal de Ciutadella (el 1722 havia estat portada a Maó pel disposició del governador anglès Kane).
L’acta fou publicada en facsímil el 1958.
Consell General de la Universitat de Menorca *
Veure> Universitat i Consell General de Menorca (organisme, segle XIII-1835).
Consell, es -Menorca-
Caseria i antiga companyia, al sud-est del poble.
Conills, illa des * -Menorca-
Veure> illa del Rei (illa del port de Maó).
Colom, illa d’en
Illot, situat davant la costa nord-est de l’illa. De petita extensió: 1,5 km2.
Té un cert interès arqueològic, ja que hi ha restes d’una basílica paleocristiana.
Clota, la -Maó-
Barri, a l’oest de la ciutat, entre la colàrsega del port i la carretera de Ciutadella. Ocupa una clotada entre l’antic raval de Dalt Vilanova i el pla d’es Monestir.
Fou poblat per una forta immigració de catalans del Principat, arribats arran de la Guerra del Francès, entre els anys 1810 i 1812.
Hom l’ha fet servir tradicionalment com a lloc d’habitatge modest.
Ciutadella, saqueig de -1558-
(Ciutadella, Menorca, de l’1 al 9 de juliol de 1558)
Incursió de corsaris turcs (140 veles). Venien de saquejar diverses viles napolitanes i d’ésser rebutjats davant Maó pels canons de Sant Felip. Desembarcaren davant la vila a la qual posaren setge tot seguit.
La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete (amb 700 homes), que demanaren ajuda, en va, al Principat i a Mallorca. El dia 9 els turcs entraren a l’assalt, saquejaren la vila i n’incendiaren els arxius i les esglésies; la destrucció fou gairebé general, i més de 2.500 captius foren embarcats i, en part, duts a Constantinoble.
El mateix any, el notari Pere Quintana, que figurava entre els captius, aixecà l’anomenada Acta de Constantinoble, amb la relació dels fets i els noms dels presoners. Posteriorment el clergue Marc Martí anà a Constantinoble i aconseguí el retorn de molts dels captius.
L’any de l’esdeveniment és conegut popularment com l’any de sa desgràcia, i és commemorat anualment el 9 de juliol.
Ciutadella, catedral de
Temple principal de l’illa. Té com a titular a santa Maria. Alfons II el Franc en disposà la construcció a la conquesta de Menorca (1287), com a parròquia, però el 1301 encara no era acabada.
És gòtica, d’una sola nau i amb dotze capelles laterals. El campanar, de planta quadrada, era probablement el minaret de l’antiga mesquita. Incendiada durant el saqueig turc (1558), en caigueren les voltes de la part del presbiteri el 1626, la darrera clau de les quals fou reposada el 1634.
Al principi del segle XVIII fou afegida la capella de les Ànimes, barroca, i entre el 1813 i el 1890, la del Santíssim, d’estil corinti, com el frontis de la porta principal, que amaga l’antiga porta. De l’antic edifici és destaca la porta de la Llum.
Des del 1301 tingué capítol presidit per un paborde amb jurisdicció sobre tot Menorca, sota la dependència del bisbat de Mallorca. El 1795, amb la creació de la diòcesi de Menorca n’esdevingué la catedral.
Actualment té 12 canongies i 10 beneficis (en part vacants). El 1953 li fou concedit el títol de basílica.
Cavalleria, cap de sa
Promontori (90 m alt), situat al centre de la costa nord de l’illa. És l’extrem septentrional de les Illes Balears.
Forma una estreta península de calcàries juràssiques i amb penya-segats; tanca per tramuntana i llevant el port de Sanitja, al qual serveix de protecció. S’hi pesquen llagostes.
Hi ha un far de segon ordre, el més important de l’illa, de llum fixa, des del 1857.
Dades dels Països Catalans 