Cala de la costa occidental, al sud del port de Ciutadella, al fons de la qual hi ha la platja Gran.
Segons una tradició (no documentada) hi hagué una dura batalla entre Alfons II de Catalunya i els musulmans menorquins el 1287, durant la conquesta de l’illa.
Possessió, vora la costa septentrional, prop de la punta de Fra Bernat.
Era un antic nucli rural l’església del qual és esmentada en el pariatge promulgat per Jaume III de Mallorca en 1301-11 com a dependència de la de Sant Joan de Monestrells.
Badia de la costa septentrional de l’illa, a l’oest de cala Morell.
Grup de possessions, al sud-est de la ciutat, en una de les quals, a Cotaina d’en Carreres, hi ha un conjunt megalític d’època talaiòtica.
Cala del port, que limita, per l’oest, el nucli urbà d’es Castell.
Disposa d’un petit moll de pescadors, els quals operen, amb petits bots, a l’interior del port.
(Constantinoble, Turquia, 7 octubre 1558)
Document notarial estès en català pel notari Pere Quintana i signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d’aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners.
El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell.
Des del 1940 es conserva a l’arxiu municipal de Ciutadella (el 1722 havia estat portada a Maó pel disposició del governador anglès Kane).
L’acta fou publicada en facsímil el 1958.
Veure> Universitat i Consell General de Menorca (organisme, segle XIII-1835).
Caseria i antiga companyia, al sud-est del poble.
Veure> illa del Rei (illa del port de Maó).
Illot, situat davant la costa nord-est de l’illa. De petita extensió: 1,5 km2.
Té un cert interès arqueològic, ja que hi ha restes d’una basílica paleocristiana.
Dades dels Països Catalans 