Arxiu d'etiquetes: Matarranya

Santa Susanna -Matarranya-

(modernament de la Trapa) Antic monestir cistercenc del poble de Vilanova d’Almassà, prop del Matarranya.

Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I el Conqueridor hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d’Escarp.

Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte (1575) fou retornat per Gregori XIII a Escarp. Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren (1610) el convent de Santa Maria de Maella.

Al segle XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang. El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de França i dirigida per Gerásimo de Alcántara. Ells restauraren el monestir i passaren en pocs anys de vuit comunitaris a prop del centenar.

La invasió francesa (1810) obligà la comunitat a emigrar al desert de Sant Josep de la Palomera, d’Andratx (Mallorca), d’on retornaren a Maella el 1817. Fou extingida per l’exclaustració del 1835, quan els trapencs preparaven el seu trasllat a la Magdalena de Casp.

Sant Miquel d’Espinalvà

Deixa un comentari

(Vall-de-roures, Matarranya)

Ermita i caseria, al sud del terme, al cim d’un encinglerat tossal (contrafort septentrional del tossal dels Tres Reis) que separa el riu de la Pena del seu afluent per la dreta, el riu del Racó d’En Patorrat.

Sant Jordi -Matarranya-

1 Resposta

(Faió, Matarranya)

Caseria i ermita, al nord-oest del terme, vora el límit amb el de Mequinensa (Baix Cinca).

Sant Antoni de Calaceit

1 Resposta

(Calaceit, Matarranya)

Poblat ibèric. Situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al sud del poble. És un dels més grans i més ben coneguts de la comarca.

Excavat extensament pel Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Pere Bosch i Gimpera (1915-19) i publicat en detall per Francesca Pallarès (1965).

És protegit per una bona muralla; conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents. Fou habitat durant els segles V-III aC. Els materials es conserven al Museu d’Arqueologia de Barcelona.

Pena d’Asnarlagaia, la *

Deixa un comentari

(Matarranya)

Antic nom del terme de Vall-de-roures.

Pena, riu de la -Matarranya-

2 Respostes

(Beseit / Vall-de-roures, Matarranya)

Afluent esquerrà del Matarranya, que neix al vessant occidental del tossal dels Tres Reis, al sector occidental dels ports de Beseit.

Després de rebre, per la dreta, el riu del racó de Patorrat i el barranc de Formenta, en un sector on és terminal entre els dos municipis, és embassat al pantà de la Pena.