Arxiu d'etiquetes: masies

Valielles

(Montmajor, Berguedà)

(o Valielles de Busa)  Antiga quadra, que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.

Comprèn la vall de Valielles (que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls), tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l’estret de Valielles, que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora (aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars).

Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de Sisquer. Formà part del terme de Catllarí, el qual a mitjan segle XIX formà part del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllari.

Tubau

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)

Antiga masia i església (Sant Esteve de Tubau), situada als rasos de Tubau, alineació de les serres interiors del Prepirineu oriental, al límit amb el Ripollès.

Culmina al pedró de Tubau (1.542 m alt); hi dominen les calcàries, els gresos i els margues; serveis de partió d’aigües entre les conques fluvials del Ter i del Llobregat.

Tresserres -Osona-

(Tavertet, Osona)

Important masia de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Existia ja el 1230.

Els seus propietaris vers el 1750 construïren prop del mas una capella de Santa Cecília (en record de l’abandonada de Santa Cecília de Sorerols, que era dins la seva propietat), on se celebra ara el culte setmanal, que abans es feia a l’església parroquial de Sant Bartomeu Sesgorgues.

Trepadús

(Tremp, Pallars Jussà)

Masia i antic terme, fins al 1970 del terme d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat al vessant meridional de la Tallada de Malpàs, a l’antic municipi i actual enclavament d’Enrens i Trepadús, situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els termes de Pont de Suert, Sarroca de Bellera i Sant Orenç.

Torroella -Osona-

(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona)

Masia i antic castell (595 m alt), enlairat a la dreta de la riera de Muntanyola, poc abans de la seva confluència amb el Mèder.

El lloc és esmentat des del 910, i el castell termenat des del 1130. Fou dels Talamanca, dels Manlleu i dels Malla, i passà a la mitra de Vic el 1236.

El mas actual fou refet al segle XVI als peus de l’antiga fortalesa i conserva elements decoratius gòtics.

Torroella -Santa Maria d’Oló-

(Santa Maria d’Oló, Bages)

Antiga masia, situada a l’extrem nord del terme, vora Sant Feliu Sasserra.

Existia ja el 1266 i recorda una vella fortalesa; ara és renovada del tot.

La capella, sense culte, era dedicada a sant Francesc; fou erigida el 1868.

Torre-roja, la

(Viladecans, Baix Llobregat)

Antiga quadra, centrada en la torre Roja, petit castell de planta quadrada amb un petit pati central emporxat amb arcs de mig punt.

Té una notable façana, amb finestres del segle XIII, bé que molt restaurada.

La quadra és esmentada encara el 1834.

Torrellebreta

(Malla, Osona)

Masia, situada a l’antiga quadra de Miramberc (dita també quadra de Torrellebreta), que formà part fins al 1770 de les Quadres Unides d’Osona.

És esmentada ja el 976 amb el nom de Torre de Probes, i amb el nom actual des del segle XI.

Ha estat sempre una masia important i modernament s’ha convertit en un veritable museu d’entomologia i folklore gràcies a les col·leccions d’insectes (especialment papallones) i altres curiositats del país que hi han reunit els germans Josep M, Joaquim, Lluís, Antoni i Conrad Vilarrúbia i Garet.

Torregassa, la -Solsonès-

(Olius, Solsonès)

(o Torregassa)  Masia i antic hostal, al límit amb el municipi de Castellar de la Ribera, dins l’antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa.

En aquest indret té lloc anualment el 20 de setembre una fira de bestiar, dita fira de Torregassa, que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població.

Torredà

(Castelló de Farfanyà, Noguera)

Antic terme i important granja de Poblet, al sector sud del terme.

Existia ja vers el 1180, quan fou assaltada i depredada pels homes d’Almenar. Vers el 1414 deixà d’ésser explotada directament pel monestir i es repartí en parcel·les i es donà a masovers. Vers el 1460 era administrat juntament amb Menàrguens.

La jurisdicció del lloc passà el 1778 a la corona (Poblet tenia la sola percepció de les rendes).