(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Grup de bordes de l’antic municipi de Civís, a la vall de Santa Magdalena.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Grup de bordes de l’antic municipi de Civís, a la vall de Santa Magdalena.
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Masia i antiga quadra. Casa pairal dels comtes de la Vall de Merlès.
Hi ha l’ermita de Sant Miquel de la Cortada.
Masia i antic poble, al vessant meridional del Montsec d’Ares, a l’esquerra del barranc de Colobar.
Es despoblà pràcticament després de la pesta negra (1348).
Antic poble (actualment masia) i parròquia, vora la riera de Merlès.
L’església de Sant Esteve de Comià, romànica, és anomenada també Sant Esteve de Roma, del nom d’una de les masies més importants del terme.
(ort trad: els Condals) Colònia industrial tèxtil de filats, a la dreta del Cardener, al límit amb el terme de Castellgalí, a l’indret de l’antiga masia dels Comdals.
Coll (1.032 m alt), situat vora la masia de Comajoan, entre els cingles d’Aiats i el Montcau.
(ant: Carrera) Masia i veïnat, a la capçalera de la riera de Colldecarrera (afluent, per l’esquerra, del Fluvià), sota el coll de Carrera.
(o castell del Coll) Antic castell i actual masia (550 m alt), vora l’antiga església parroquial de Sant Andreu del Coll, al vessant meridional de la serra de Sant Miquel del Mont.
Els castlans o senyors són esmentats des de la fi del segle XIII.
Antiga quadra i masia, a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
Dins el seu terme hi ha les mines de Cierco, de plom, explotades (la població minera viu a Vilaller).
El segle XIX formà un municipi amb l’Artiga.